CONCLUSIONS

He realitzat les pràctiques al llarg de tres mesos, concretament els dilluns de 9 a 11h, els dimarts de 16 a 17h i els dijous de 15 a 17h, realitzant el total de 75 hores presencials que es demanen. La meva tutora ha estat la directora del centre, amb la qual he col•laborat amb els alumnes amb qui estava les sessions dels dijous, és la mestra de reforç de medi de l’alumnat nouvingut del cicle superior; així com amb la mestra d’educació especial, amb la qual estava els dilluns al matí amb alumnes del cicle mitjà.

Els dos eixos principals del meu treball han estat:

L’assessorament i facilitar recursos a les mestres, i la intervenció directa en aquest tema amb els alumnes del grup de reforç del cicle superior.
L’observació i avaluació psicopedagògica de dos alumnes un amb problemes d’aprenentatge i logopèdia, i l’altre amb l’enfermetat d’Epidermolisis bullosa. A l’aula també hi havia una nena amb nee.

També al llarg dels tres mesos:

He participat en les reunions (que he pogut) on es parlava d’aquests alumnes, ja fossin amb la tutora, mestra d’educació especial, mestra de reforç, EAP, assistenta social...com amb les famílies, la qual cosa m’ha permès conèixer la seva gestió i funcionament, i la col•laboració dels seus professionals, amb la resta de professors.

Valoració del procés
El resultat de les pràctiques ha estat molt satisfactori, ja que m’ha permès endinsar-me en el caràcter preventiu i optimitzador de l’assessorament psicopedagògic des d’una perspectiva constructivista-col•laborativa. Aquest enfocament m’ha generat moltes satisfaccions, perquè m’ha ajudat a desenvolupar al llarg d’aquests mesos una posició professional des de l’ètica i compromís, al servei de la institució i de les persones que la formen. “Actuar en l’atenció a la diversitat” com va dir Javier Onrubia en una xerrada a la UOC fa uns mesos, és justament l’objectiu de les meves pràctiques.
També han existit unes dificultats generals i unes específiques, del dia a dia, que en diversos moments m’han fet dubtar de la meva vàlua com a professional. En concret:

- Les dificultats generals han estat:

• Delimitar el meu rol, per una manca de pràctica en l’assessorament psicopedagògic , en concret d’estratègies per aconseguir la col•laboració del professorat. És normal perquè d’alguna manera ells ja tenen la seva “dinàmica de fer” i que algú “de fora” i vagi d’experta, que no és així, però ho sembla, no els agrada en general.
En l’avaluació psicopedagògica també vaig tenir la mateixa sensació i resposta. A partir d’aquí no vaig gosar a traspassar els límits de col•laboració amb els mestres que normalment té el psicopedagog.
• Dificultat en reunir-me tant com necessitava per pautar bé el seguiment, les activitats, objectius, intervencions...

- Aspectes a destacar:

• Un aspecte molt positiu que he observat al centre és la seva valoració i implicació de cara a l’atenció a la diversitat. Es defineixen com una escola inclusiva, 100% integradora i acollidora on tots els alumnes han d’aconseguir uns objectius comuns generals però sobretot els seus personals tenint en compte cada alumne individualment. Per això fan tants agrupaments diferents per atendre tot tipus de diversitat (alumnat nouvingut, d’educació especial, reforços...)

Valoració final entorn als meus objectius establerts
Les intervencions a les aules per observar i ajudar als alumnes en el procés d’aprenentatge (a assolir estratègies i per tant motivació) ha estat prou exitosa perquè ha permès la triangulació alumne-contingut-jo amb el resultat d’un bon rendiment acadèmic de l’alumnat, i per tant d’una presa de consciència per part de la mestra i jo (és clar) d’elements psicoeducatius necessaris en els processos d’EA. La col•laboració en l’aprenentatge cooperatiu també s’ha mogut en aquests paràmetres, definint així un nou tipus de col•laboració, el de dos mestres dins l’aula. En aquest nou context, ha calgut generar les condicions necessàries per treballar eficaçment: un equilibri de poders i confiança, i una corresponsabilitat. Malgrat això, quan he aplicat l’aprenentatge cooperatiu a les sessions, s’ha treballat molt millor. La cooperació no és fàcil, i això és un repte per a mi com a psicopedagoga, ja que és un dels pilars del perfil educacional constructiu.

He pogut observar la relació entre resultats acadèmics i factors motivacionals individuals i contextuals, com són les expectatives de l’alumne i de les mestres, l’atribució de sentit i significat a l’aprenentatge, l’ensenyament-aprenentatge adaptatiu i estratègic. L’experiència amb els nens ha estat molt valuosa per poder copsar aquests aspectes, i poder valorar-los. Malgrat tot, em sento una mica decebuda per no haver pogut fer una bona devolució i presa de desicions dels diferents casos que he anat explicant de forma conjunta i pausada entre les mestres, tutores, EAP, logopeda, assistenta i jo, per manca, sobretot de temps. Són limitacions de les pràctiques i també de l’estructura.

Però això no vol dir que no hagi après, al contrari, especialment a desenvolupar les qualitats apropiades al perfil constructivista: col•laboració, oferir ajuts en tots els sentits, empatia, tolerància, i això és amb el que me quedo, que al cap i a la fi és per tot això que estava allà.