Entrevista pares

He estat present a l’entrevista de l’alumne d’educació Especial de quart.
Per part de la família ha vingut la mare i de l’escola, erem presents la MEE, la tutora i jo.
- L’alumne ve al centre des de P5.
- Té diagnosticat un retard maduratiu de dos anys i a més té problemes al parlar (“mandíbula tova”) ja que de petit al seu país va estar els tres primers anys sense parlar, vivia amb l’àvia sol, i a banda de les classes d’educació especial de català i mates assisteix una hora setmanal a classes de logopèdia al mateix centre. Cada dos mesos va a una psicòloga que li fa preguntes i un escànner cerebral. El coneixement del medi, el castellà i l’anglès està dins l’aula ordinària però amb els exercicis i les proves adaptades. La resta de matèries les fa igual que la resta del grup.
- Entén el català i el castellà (llengua materna) però els barreja parlant i escrivint i he vist que als exàmens també. És un nen que no es concentra gens i es cansa de seguida.
- A la mare se li va comentar que se li realitzaria un pla individualitzat de les assignatures: català, mates, castellà, medi anglès i en una propera reunió se li faria signar.
- Pel que observo és un nen que a casa té un bon seguiment de la mare sobretot, fa dos anys els pares vivien separats peró han tornat.
- Té un germà un any més petit amb el qual manté una bona relació i estan moltes hores amb la tieta materna que parla català correctament i l’ajuda amb l’anglès.

Al comentar-li a la mare les mestres que el seu rendiment havia baixat, ja que a principi de curs feia unes tasques on demostrava haver adquirit els conceptes que se li presentaven, i ara semblava que ho hagués oblidat...es va “autoinculpar” perquè deia que últimament no havia estat tant per ell (seguiment deures, horaris...) ja que tenia més feina però que li està molt a sobre i a vegades fins i tot són les dotze de la nit i encara estan treballant.
Al final de l’entrevista es va posar a plorar perquè diu que el seu fill és així per culpa seva i que és el seu fracàs com a mare i que si ha de repetir curs el treuria de l’escola i se l’emportaria a l’Equador amb l’àvia que es veu que el nen diu que vol marxar i que allà no hauria d’estudiar tantes llengües i seria una avantatge i té dubtes de si allà no estaria millor que aquí...

Les mestres, sobretot la tutora li van comentar que el tema de la repetició si volia el tractarien en una altre reunió ja que abans ho havien de parlar elles dues (MEE i tutora) i també amb els mestres que li donen classe a aquest alumne.

Arrel del baix rendiment i de la preocupació de la mare d’aquest cas n’anirem parlant per intentar buscar una solució i comentaran el cas a la psicopedagoga que assisteix al centre un dia a la setmana.

Però els hi vaig dir que el nen el que necessitaria (el que jo veia), així a grans trets és:
- Primer saber exactament en quin procés del llenguatge està exactament, ja que em sorprèn que portant tants anys al centre no se li hagi fet cap prova d’aquest tipus i en el seu expedient no consten ni tampoc els resultats de les proves que li fa la psicòloga de fora ni el logopeda... i haurien d’haver parlar abans amb la psicopedagoga del centre d’aquest alumne.
- Segon, després d’observant-lo a l’aula, en petit grup, ja que en el grup-aula és molt díficil, necessitaria una altra dinàmica a l’hora de treballar: més manipulatiu (li encanten els jocs, les imatges, l’ordinador) o verbal amb una o dues ordres i que fóssin el més concretes possibles, ja que és normal que es cansi o no es concentri si sempre ha d’escriure i no sap construir frases simples sense ajuda.
- I per últim haurien de parlar amb la mare i procurar ajudar-la a ella també perquè està molt angoixada i potser a la psicòloga externa que porta el seu fill a ella també l’ajudaria molt.