martes, 20 de octubre de 2009

2. Debat

Hola companys!

Primer diria que els tema dels videojocs proposat, durant el decurs del debat s’ha pogut veure, és un tema molt ampli de fer crítica. Sempre han existit els videojocs de violència. Abans eren aquells en què s’havia de matar monstres per una finalitat positiva (salvar a la princesa). Avui en dia això ha passat a la història, aquests es consideren molt “light” i han agafat la davantera aquells en què s’ha de matar gent que no sigui de raça blanca amb tancs, fusells o a immigrants, o enfrontaments entre homes i dones amb un clar rerefons sexista... En tots ells el protagonista sempre s’identifica amb el “més fort” que ha de matar als dèbils.
Si no s’sensenya a educar sobre què s’amaga darrera d’ells, a la llarga inconscientment aquesta actitud racista i imperialista de matar al dèbil anirà calant sobre els consumidors donant una imatge errònia del món.
Però per altra banda que un joc tingui violència, no és una eina errònia si s’ensenya a saber jugar i s’explica clarament la finalitat; no té perquè tenir cap conseqüència negativa.

La veritat és que no m’havia plantejat mai treballar aquest tema a l’aula. Crec que ha estat una bona idea per part d’en Joel haver pensat aquest tipus d’activitat i dur-la a terme. Precisament la millor manera d’actuar davant d’aquests videojocs és portant-los a l’aula i parlar-ne. El fet que només com a mestres portem jocs educatius no farà que els alumnes no puguin arribar als que no ho són i els utilitzin tots sols. Des de l’escola podem incidir en l’educació dels fills i per mitjà d’aquests arribar als pares. D’aquesta manera podrem formar als nens en una actitud crítica donant eines, criteris, per fer-los ciutadans difícils de manipular.

Durant el transcurs del debat dificultats no n’he trobat, però potser m’ha faltat una mica de temps per poder llegir en profunditat les aportacions dels companys (si no podies seguir-lo durant un dia semblava que et perdessin i fins que no tornaves a agafar el fil...), ja que ha estat un debat molt intens i ric en informació, tant del propi cas (responent a les qüestions pròpies de la tasca) com en observacions i reflexions personals també molt interessants que sortien reflectides d’aquestes preguntes on es posava de manifest les pròpies experiències i pensaments respecte als videojocs. Fa també que ens coneguem tots una mica més.

S’ha de treballar més dins les escoles. Els propis docents SOM primer els qui hem de mostrar una mica d’interés. Darrera els videojocs hi ha tot un món per explorar i analitzar, cal aprofitar-ho, és una arma la qual hem d’aprofitar, ja que a més a més de formar part de les noves tecnologies és un material que “enganxa” als alumnes. Aprofitem-ho! Aprofitem a fer servir els videojocs per treballar aspectes curriculars i crear un espai on tractar temes de valors. Sabem que el tema segueix arrossegant molts prejudicis socials, mediàticament dimonitzat, sovint es fa referència a connotacions sexistes, violentes, de dependència, fins i tot hi ha qui al·lega que limiten la imaginació, però mica en mica podem canviar aquest mal pensar que és té dels videojocs.

Ens veiem!