Les primeres setmanes

Per qüestions d’horaris, tant del meu com els de les Aules d’Acollida i d’Educació Especial no puc assistir a gaires sessions, però per altre aprofito les hores que dedico al Pràcticum I per preparar activitats, materials, exàmens... i recollir tota la informació possible de cara a la Memòria.

Amb els alumnes d’acollida hi estic una sessió de suport de coneixement del medi. En aquestes classes hi ha els alumnes de cicle superior que són nouvinguts o que han estat poc escolaritzats i per tant tenen problemes amb la llengua i un alumne d’educació especial que també té moltes dificultats amb l’idioma i de relació amb els companys i els adults. Assisteixen cinc nens de 5è, quatre del Pakistan, dues nenes i dos nens (un d’ells és el nen d’educació espcial) i un nen xinès. De 6è són sis alumnes, tres nois i una noia xinesos, un pakistanès i un altre indi.
Durant unes quantes sessions han estat treballant l’Edat Mitjana, ja que tenien visita programada, tot el cicle, al Museu d’Història de Catalunya. He ajudat a la mestra a preparar una mica aquestes sessions buscant materials i imatges: objectes de l’època que s’utilitzaven per caçar, per lluitar (caçadors, cavallers), el castell (rei, reina, princesa) amb els diferents espais (el pati d’armes, la masmorra, la torre...) i la piràmide social; el campament Paleolític, el poblat Neolític i com pintaven el homes prehistòrics.
També s’han estudiat els animals treballant el vocabulari, la classificació, diferenciant dibuixos...segons si tenen quatre potes, aletes o ales, com es mouen, com tenen el cos i com neixen (ovípars i vivípars). I vaig ajudar a la mestra a preparar l’examen d’aquest tema que per cert va anar força bé.

Amb els alumnes del cicle mitjà hi estic més hores, a hores de català i mates. Normalment no coincideixen els mateixos alumnes a català que a mates, sobretot a les aules d’acollida, però en aquest cas, al cicle mitjà hi ha tres alumnes i són els mateixos per les dues matèries, i aquests són d’educació especial amb nivells diferents. Un nen pakistanès que va a tercer, va arribar l’any passat i només pot venir poques hores perquè té una enfermetat molt poc coneguda “epodermòlisis bullosa” i necessita una vetlladora. Els altres dos nens van a quart, són una nena del Pakistan i un nen de l’Equador. A català cadascún té un nivell i un ritme de treball diferent però tenen el mateix llibre, el Nou Bufí de primer de l’editorial Vicens Vives. Així com el nen de tercer i la nena de quart saben llegir, de manera mecànica el nen i bé i entenent força el que llegeix la nena, encara estan treballant les lletres, el nen de quart sí entén el que llegeix i sap separar per síl•labes i buscar la tónica.
A matemàtiques també hi ha tres nivells molt diferenciats. Mentre que el nen de tercer està repassant els nombres de l’1 al 20 i què significa la desena, el altres dos multipliquen per una xifra i fan problemes on s’han de fer dues operacions per resoldre’ls (suma i resta) o problemes de comparacions amb nombres de dues xifres.

Quin estrés per tothom!

Aquests últims dies hem celebrat la Setmana Cultural. A banda de treballar la Revista s’han planificat diverses activitats per cicle i han decorat els passadissos del centre amb roses fetes de moltes maneres, cada any toca un tema diferent relacionat amb Sant Jordi (castells, cavaller, drac i roses), per fer l’exposició l’últim dia a la tarda. Aquest treball el porten fent durant moltes setmanes a les hores de plàstica: els més petits les han fet amb plastilina i papers de tots colors; els del cicle inicial amb fang i collage; els del mitjà amb mosaic, dibuixades i pintades amb aquarel•les i goya i amb trossos de tovalloleta humida impregnada de pintura vermella; i els del cicle superior com que a plàstica fan dibuix artístic i línial, unes quantes les han fet amb el compàs i les altres amb un programa d’ordinador.

També a les hores de música, s’han programat audicions de tabals i gralles, que són els instruments i la música que acompanyen als correfocs, castellers, cercaviles i festes majors d’arreu de Catalunya.

S’han fet projeccions de vídeos i powerpoints relacionats amb les Festes Tradicionals.
S’ha pogut veure la biblioteca escolar decorada de manera diferent: amb un drac gegant al mig, unes corones de princeses, espases i molts i molts llibres de Sant Jordi.

Dins l’horari especial d’aquesta setmana també s’han programat les visites, curs per curs, a l’exposició de roses. Així tots els alumnes anaven per l’escola veient i comentant els treballs tant bonics i la feinada dels companys.

I com a cloenda i fi de festa, l’últim dia a la tarda, el centre va organitzar una tabalada. Van contractar el grup Ku-Kum-Ku de Sants a venir a l’escola a fer-nos una petita explicació i després una rua per poder ballar i saltar tots junts a la Plaça Joan Pelegrí (just davant l’escola). Els pares, familiars i tothom qui vulgués hi estava convidat. Un cop finalitzada l’actuació, el centre va restar obert una estona més perquè els pares poguéssin veure també l’exposició i gaudir de tota la feina feta pels seus fills.

Aquests dies han estat frenètics perquè tot sortís bé i tenir-ho a punt. Haig de dir que tot ha sortit molt bé i els nens i no tant nens ens ho hem passat d’allò més bé! Només voldria afegir, i em sembla que amargaré el final d’aquesta explicació, que quan vam obrir les portes perquè entréssin els pares, no en vaig comptar més de quinze...és trist però és la realitat d’aquest centre.

La Revista Diverbleach

Un aspecte molt interessant que s’està vivint a les aules aquests dies previs i durant la Setmana Cultural del centre, és el Treball de la Revista. Us explico: és la revista que any rere any, van començar l’any 1999, realitza l’Escola Miquel Bleach i s’anomena “Diverbleach”. Es publica pels voltants de la Setmana Santa, una o dues setmanes abans coincidint amb la festa de Sant Jordi i la Setmana Cultural. A banda d’altres activitats programades, la revista és un recull de treballs amb activitats que han fet tots els alumnes del centre d’un tema en concret, triat per l’Equip Pedagògic de l’escola que són els coordinadors de cada cicle i l’equip directiu. D’aquest tema cada curs es centra en un aspecte (subtema) Normalment la temàtica està relacionada amb la celebració o commemoració d’algún fet transcendental o sinò de temes relacionats amb la festa de Sant Jordi o que es poden derivar. Per exemple:

• L’any 2002 van fer un projecte sobre Gaudí, per tal de commemorar els 150 anys del seu naixement.


• El 2004, van voler plasmar la Interculturalitat i Diversitat del centre aprofitant un dels tres eixos fonamentals del Fòrum de les Cultures que es celebrava aquell any a Barcelona.


• L’abril del 2005 fou l’any del Llibre i la Lectura i la feren sobre els llibres i el foment de la lectura.


• L’any 2006 es commemorava el 250è aniversari del naixement de Mozart i la van dedicar a la Música.


• Per últim, us presento la publicació que van confeccionar l’abril de fa dos anys dedicada als herois, ja que si recordem, que per aquestes dates s’acosta la Diada de Sant Jordi: http://www.xtec.cat/ceip-miquel-bleach/revista2009/revista2009.html

També us mostro algunes imatges d’aquests dies treballant la revista a les aules d’Educació Especial i d’Acollida I i Acollida II. Aquest any està dedicada a les Festes Tradicionals.

La peculiaritat és que aquest treball es realitza a les classes de llengua catalana. Com ja he explicat, és un centre amb molta immigració i alumnat nouvingut poc o gens escolaritzat i es fan molts agrupaments, això vol dir que tots els agrupaments que fan català treballen la part que els hi ha tocat tenint en compte les característiques del grup en qüestió. Una vegada han treballat el contingut, proposen una activitat a realitzar que està relacionada. Quan es munta la revista es reparteix i cada alumne/a té el seu exemplar que durant uns dies treballarà a les hores de llengua i amb el seu grup. D’aquesta manera tots els alumnes en major o menor dificultat poden realitzar les activitats i aprendre moltes coses, des dels més petits fins els més grans. També és una bona eina perquè els propis alumnes coneguin com treballen els seus companys i per suposat, perquè les famílies siguin coneixedores d’aquesta tasca, que no és res més que una estratègia més, divertida, o si més no diferent, d’aprendre llengua d’una manera cooperativa i integradora.

És una revista feta pels alumnes i adreçada als alumnes on al darrera de cada publicació hi ha el resultat d’una gran tasca per part de tots que realitzen amb molta il•lusió.

L'ambient que es respira

La finalitat principal del centre amb el tipus d’alumnat que arriba a les aules d’acollida o que presenta necessitats educatives especials, és clar: de l’aula d’acollida i especial a l’aula ordinària. Aconseguir que els alumnes passin, amb un període de transició (tenint en compte els processos, dificultats, criteris individualitzats…) d’un, dos o tres anys, regint-se per unes premises molt meditades i analitzades:  Organització dels horaris de les diferents aules. Ja que d’aquests depenen els de les aules ordinàries.  Professorat implicat , preparat i competent.  Agrupaments d’alumnes segons el nivell (sempre que és posible).  Priorització de matèries impartides: instrumentals (mates i llengua).  Selecció acurada del temari (continguts i objectius) a impartir segons les edats i nivells.  Avaluacions especifiques de les assignatures.  Relació amb la familia. Esdevenint així una eina d’acceleració lingüística que permeti a l’alumne adquirir els coneixements mínims per tal de desenvolupar-se amb certa normalitat amb el seu grup-classe de referència. Val a dir que, i segons ja he comentat i remarcat al projecte, l’escola pot presumir de ser realment un centre 100% acollidor i integrador; i tenir un Pla d’Acollida que es va actualitzant regularment. I ens trobem davant d’una realitat especialment complexa, atès el volum i perfil d’immigració escolaritzada on intervenen moltes variables en el procés educatiu individual (capacitat intel•lectual, motivació individual, context familiar…) i elements que responen a característiques socials i a processos grupals. Pel que he pogut conèixer i he anat palpant i preguntant a les mestres implicades amb aquests alumnes, és precisament l’últim punt anteriorment enunciat el que més preocupa: la relació amb la familia. Tots aquests aspectes que ens permeten conèixer les actituds de l’alumne vers el país d’acollida, el procés migratori, les inseguretats, les dinàmiques familiars…tots ells elements que influeixen en el desenvolupament escolar del menor, trontolla força. No hi ha una aproximació a l’entorn personal i familiar, moltes vegades degut al nivell cultural de les famílies, i d’altra, a la concepció que tenen de l’educació, completament errònia. Un clar exemple d’això serien els “plantons” que pateixen els propis tutors i fins i tot els serveis externs (EAP, assistents socials…), o els comentaris que fan alguns pares sobre l’edat en què poden començar a treballar els seus fills i quants anys falten per acabar els estudis obligatoris…són aquestes actituds davant la institució escolar i el professorat les que fan que encara sigui més difícil aquest període de transició i de relació. Centrant-me ara en les aules d’acollida, haig de dir que, el centre compta amb dues, degut a la quantitat d’alumnes que s’han d’atendre, i això que és una escola d’una sola línia i aquestes només abarquen els cicle mitjà i superior. Per ells representa la principal porta d’entrada al procés d’escolarització i és l’espai on s’estableixen els primers vincles d’amistat i/o companyia, on es coneixen altres alumnes amb situacions i dificultats similars, tant a nivell educatiu com personal, on existeix la possibilitat real de comunicar-s’hi sense obstacles lingüístics. El fet que l’aula d’acollida posi en contacte i relació directes alumnes d’un mateix origen té incidència en els processos inicials de formació de grups homogenis, grups que en la majoria dels casos es mantenen com a xarxes significatives de relació més enllà de l’aula d’acollida. Això és especialment rellevant en el cas dels alumnes nouvinguts de parla no romànica, per els quals la sortida relacional més plausible és la incorporació en grups de nois i noies de la mateixa procedència, que parlin la mateixa llengua. Perquè, malgrat els efectes no desitjats que aquesta situació provoca per a les dinàmiques d’aprenentatge i immersió lingüística, aquests alumnes agraeixen disposar d’un espai on poder esplaiar sense problemes o esforços excessius les seves necessitats comunicatives. A banda, representa per a una majoria significativa de l’alumnat nouvingut l’espai on s’estableixen els primers llaços, sovint entre nois i noies d’orígens lingüístics diversos amb uns objectius immediats d’aprenentatge i un temps significatiu de la jornada escolar i un espai acollidor on un professorat-tutor pròxim i comprensiu treballa amb una ràtio d’alumnes sensiblement inferior a la del professorat ordinari.

Què es pretén?

La intervenció que duré a terme incidirà en l’alumnat que presenta necessitats educatives especials del centre on actualment estic. És un CAEP, situat al barri de Sants-Hostafrancs de Barcelona que comprèn les etapes d’Educació Infantil i d’Educació Primària, però la meva tasca recaurà en els cicles mitjà i superior. És d’una sola línia i el 97% de l’alumnat és immigrant procedent sobretot de països d’Amèrica Llatina, nord d’Àfrica, de la Xina i del Pakistan. La majoria d’aquests alumnes nouvinguts han estat poc escolaritzats al seu país i altres vénen sense escolaritzar. Vull saber com es treballa en una aula d’Educació Especial i en una d’Acollida. El meu objectiu és conèixer més de prop els alumnes amb dificultats, ja sigui per una enfermetat, una dificultat d’aprenentatge, o per una precària o inexistent escolarització com he comentat més amunt; ajudar a interpretar què els passa i, com millorar les seves necessitats, quines estratègies i recursos s’utilitzen, etc. elaborant material didàctic, preparant activitats, col•laborant en la realització dels Plans Individualitzats... S’han de tenir molt clars els objectius que pretenem amb aquest tipus d’alumnat per saber on estan i què els hem d’oferir per avançar. Fins on poden arribar?; i aconseguir el que ens proposem. Aquestes vivències i coneixements em serviran per enriquir-me a nivell personal i professional. És evident que és un tema de gran embergadura i considerant la limitació de les hores que aquest primer Pràcticum té i les orientacions de la tutora externa, he pensat que seria millor limitar la intervenció als següents aspectes: • Fer un breu estudi descriptiu de la diversitat al centre i de com és atesa en aquests moments, amb especial atenció als grups que l’any que vé aniran a l’Institut. • Aprofundir en les fonamentacions teòriques en les que es sustenten el disseny dels materials i les estratègies a fer servir. • Fer un petit estudi del material existent (autors, editorials, dossiers...) que vagi en el sentit del projecte per tal de poder utilitzar-lo i/o adaptar-lo. Penso que això pot fer possible un treball cooperatiu amb les persones implicades/responsables d’aquests grups, cosa que sempre és enriquidora. • Dissenyar materials i/o estratègies per treballar els continguts apresos durant les sessions. • I si és possible, poder aplicar-los en una situació real de classe i fer-ne una primera avaluació per determinar les febleses o fortaleses que puguin tenir i fer-ne les correccions oportunes. Per tant un dels objectius d’aquest Pràcticum I també és la recopilació de materials i recursos didàctics sobre l’avaluació. Hem de tenir present el que diuen Mauri, Monereo i Badia, a la introducció dels materials d’aula del Pràcticum, “considerarem la mediació psicopedagògica com un procés de col•laboració entre professionals de l’educació per a l’elaboració i selecció dels ajuts educatius necessaris i adequats per a aconseguir els objectius educatius. El psicopedagog no actúa sol en aquesta tasca sinó conjuntament amb altres professionals, els docents i els que pertanyen a altres serveis, creant zones de col•laboració conjunta de desenvolupament i prestació d’ajuts ajustats a les necessitats educatives que es desenvolupen en cada context”. Per això m’inspiraré en el caràcter mediat, social i col•laborativo-constructiu que el model d’orientació i intervenció col•laboratiu dóna a tota intervenció psicopedagògica; tot i que en un primer moment, en el pre-projecte, vaig començar per situar la idea dins del marc conceptual que ens dona el model constructivista de l’ensenyament-aprenentatge.