Un dels alumnes de l’Aula d’Acollida és també d’Educació Especial. És un nen que està repetint 6è (però que té 14 anys). Va venir a l’escola en fa dos del Pakistan. L’any passat se li va realitzar un Pla Individualitzat de les àrees de català i matemàtiques, que per cert el va realitzar la mestra-tutora sense ajuda de ningú. A més té molts problemes de conducta i de relació amb els companys. Preguntant i mirant l’expedient del nen, m’assabento que la tutora de l’any passat després d’anar darrera la família tot el curs, va aconseguir reunir-se amb el pare per parlar sobre el nen en general i del PI en particular perquè el signès.
En aquella reunió hi va assistir el pare, el mediador, el psicopedagog, l’assistenta social, la mee i la tutora. Es veu que la tutora no hi pintava res, el psicopedagog, l’assistenta i la mee quasi no van parlar, només parlaven el pare amb el mediador, i la tutora dubta de si el que ella anava explicant se li transmetia correctament al pare i ho entenia...
Us explico això perquè en el cas de l’any passat no va funcionar gaire l’ajuda de la mestra d’educació especial i molt menys la del psicopedagog que hi havia.
També perquè em poso (a l’altra banda) a la pell d’aquesta mestra, i com a mestra de primària que sóc també, a vegades fan el que “poden” amb l’alumnat que presenta necessitats educatives especials i d’aquí la gran importància d’estar envoltats d’uns bons professionals que recolzin i assessorin als mestres per ajudar a la vegada als alumnes amb nee.
Aquest any la psicopedagoga és una bona professional i la mestra d’educació especial també, però sentint-ho molt en aquest cas era igual....es va tornar a citar a la família perquè es volia parlar de l’actualització del PI i de la possibilitat, l’any vinent, de dur el nen a una escola d’educació especial a jornada completa.
Tenia l’oportunitat d’estar present en una entrevista d’un cas “complicat” i, hi erem la tutora, mee, la psicopedagoga, l’assistenta social, el mediador cultural i jo...el pare no es va presentar i la tutora després de tres dies encara no ha pogut contactar amb la família...
De vegades passa, i com tu dius molt bé, és frustant. A l'escola tenim tots els recursos disponibles per ajudar als estudiants, però són ells i la seva família qui han de donar el pas endavant.
ResponderEliminarNosaltres sempre hem d'estar disponibles, ara bé, falta que l'estudiant o el professorat o les famílies ens demanen ajuda. Nosaltres l'oferim, però ha d'haver-hi bidireccionalitat en els missatges d'altra manera la comunicació i per tant l'assessorament és pràcticament impossible.