domingo, 16 de octubre de 2011

El primer claustre

La setmana passada vaig poder assistir a un claustre (el meu primer contacte amb tots els docents), i la meva tutora de pràctiques, la psicopedagoga, i la tutora del nen el qual faig la intervenció, que és una part de la meva tasca allà, em van presentar a tots els mestres i membres de l’equip directiu i van explicar a grans trets que feia jo allà...

Jo també vaig intervenir per presentar-me jo mateixa i especificar una mica més quins eren els meus objectius, quant temps estaria allà.... ells, com és normal no em van fer gaires preguntes en aquell moment, a més l’ordre del dia era força apretat i més a l’inici de curs, però vaig notar en general molt bona predisposició i simpatia cap a mi i també que entre ells hi ha molt bon rollo a l’hora de compartir coses i de treballar.

Els vaig avançar que agraïa la rebuda i sobretot l’ajuda que em puguessin facilitar i vaig deixar ben clar que si preguntava no ho feia per xafarderia sinò per documentar-me per poder fer una bona feina. Dic això perquè ja he vist que segons amb qui parlo haig de vigilar què i com pregunto les coses perquè sembla que molestis, menys mal que amb qui treballo més estretament estic molt a gust...

No hay comentarios:

Publicar un comentario