Quin estrés per tothom!

Aquests últims dies hem celebrat la Setmana Cultural. A banda de treballar la Revista s’han planificat diverses activitats per cicle i han decorat els passadissos del centre amb roses fetes de moltes maneres, cada any toca un tema diferent relacionat amb Sant Jordi (castells, cavaller, drac i roses), per fer l’exposició l’últim dia a la tarda. Aquest treball el porten fent durant moltes setmanes a les hores de plàstica: els més petits les han fet amb plastilina i papers de tots colors; els del cicle inicial amb fang i collage; els del mitjà amb mosaic, dibuixades i pintades amb aquarel•les i goya i amb trossos de tovalloleta humida impregnada de pintura vermella; i els del cicle superior com que a plàstica fan dibuix artístic i línial, unes quantes les han fet amb el compàs i les altres amb un programa d’ordinador.

També a les hores de música, s’han programat audicions de tabals i gralles, que són els instruments i la música que acompanyen als correfocs, castellers, cercaviles i festes majors d’arreu de Catalunya.

S’han fet projeccions de vídeos i powerpoints relacionats amb les Festes Tradicionals.
S’ha pogut veure la biblioteca escolar decorada de manera diferent: amb un drac gegant al mig, unes corones de princeses, espases i molts i molts llibres de Sant Jordi.

Dins l’horari especial d’aquesta setmana també s’han programat les visites, curs per curs, a l’exposició de roses. Així tots els alumnes anaven per l’escola veient i comentant els treballs tant bonics i la feinada dels companys.

I com a cloenda i fi de festa, l’últim dia a la tarda, el centre va organitzar una tabalada. Van contractar el grup Ku-Kum-Ku de Sants a venir a l’escola a fer-nos una petita explicació i després una rua per poder ballar i saltar tots junts a la Plaça Joan Pelegrí (just davant l’escola). Els pares, familiars i tothom qui vulgués hi estava convidat. Un cop finalitzada l’actuació, el centre va restar obert una estona més perquè els pares poguéssin veure també l’exposició i gaudir de tota la feina feta pels seus fills.

Aquests dies han estat frenètics perquè tot sortís bé i tenir-ho a punt. Haig de dir que tot ha sortit molt bé i els nens i no tant nens ens ho hem passat d’allò més bé! Només voldria afegir, i em sembla que amargaré el final d’aquesta explicació, que quan vam obrir les portes perquè entréssin els pares, no en vaig comptar més de quinze...és trist però és la realitat d’aquest centre.