L'ambient que es respira

La finalitat principal del centre amb el tipus d’alumnat que arriba a les aules d’acollida o que presenta necessitats educatives especials, és clar: de l’aula d’acollida i especial a l’aula ordinària. Aconseguir que els alumnes passin, amb un període de transició (tenint en compte els processos, dificultats, criteris individualitzats…) d’un, dos o tres anys, regint-se per unes premises molt meditades i analitzades:  Organització dels horaris de les diferents aules. Ja que d’aquests depenen els de les aules ordinàries.  Professorat implicat , preparat i competent.  Agrupaments d’alumnes segons el nivell (sempre que és posible).  Priorització de matèries impartides: instrumentals (mates i llengua).  Selecció acurada del temari (continguts i objectius) a impartir segons les edats i nivells.  Avaluacions especifiques de les assignatures.  Relació amb la familia. Esdevenint així una eina d’acceleració lingüística que permeti a l’alumne adquirir els coneixements mínims per tal de desenvolupar-se amb certa normalitat amb el seu grup-classe de referència. Val a dir que, i segons ja he comentat i remarcat al projecte, l’escola pot presumir de ser realment un centre 100% acollidor i integrador; i tenir un Pla d’Acollida que es va actualitzant regularment. I ens trobem davant d’una realitat especialment complexa, atès el volum i perfil d’immigració escolaritzada on intervenen moltes variables en el procés educatiu individual (capacitat intel•lectual, motivació individual, context familiar…) i elements que responen a característiques socials i a processos grupals. Pel que he pogut conèixer i he anat palpant i preguntant a les mestres implicades amb aquests alumnes, és precisament l’últim punt anteriorment enunciat el que més preocupa: la relació amb la familia. Tots aquests aspectes que ens permeten conèixer les actituds de l’alumne vers el país d’acollida, el procés migratori, les inseguretats, les dinàmiques familiars…tots ells elements que influeixen en el desenvolupament escolar del menor, trontolla força. No hi ha una aproximació a l’entorn personal i familiar, moltes vegades degut al nivell cultural de les famílies, i d’altra, a la concepció que tenen de l’educació, completament errònia. Un clar exemple d’això serien els “plantons” que pateixen els propis tutors i fins i tot els serveis externs (EAP, assistents socials…), o els comentaris que fan alguns pares sobre l’edat en què poden començar a treballar els seus fills i quants anys falten per acabar els estudis obligatoris…són aquestes actituds davant la institució escolar i el professorat les que fan que encara sigui més difícil aquest període de transició i de relació. Centrant-me ara en les aules d’acollida, haig de dir que, el centre compta amb dues, degut a la quantitat d’alumnes que s’han d’atendre, i això que és una escola d’una sola línia i aquestes només abarquen els cicle mitjà i superior. Per ells representa la principal porta d’entrada al procés d’escolarització i és l’espai on s’estableixen els primers vincles d’amistat i/o companyia, on es coneixen altres alumnes amb situacions i dificultats similars, tant a nivell educatiu com personal, on existeix la possibilitat real de comunicar-s’hi sense obstacles lingüístics. El fet que l’aula d’acollida posi en contacte i relació directes alumnes d’un mateix origen té incidència en els processos inicials de formació de grups homogenis, grups que en la majoria dels casos es mantenen com a xarxes significatives de relació més enllà de l’aula d’acollida. Això és especialment rellevant en el cas dels alumnes nouvinguts de parla no romànica, per els quals la sortida relacional més plausible és la incorporació en grups de nois i noies de la mateixa procedència, que parlin la mateixa llengua. Perquè, malgrat els efectes no desitjats que aquesta situació provoca per a les dinàmiques d’aprenentatge i immersió lingüística, aquests alumnes agraeixen disposar d’un espai on poder esplaiar sense problemes o esforços excessius les seves necessitats comunicatives. A banda, representa per a una majoria significativa de l’alumnat nouvingut l’espai on s’estableixen els primers llaços, sovint entre nois i noies d’orígens lingüístics diversos amb uns objectius immediats d’aprenentatge i un temps significatiu de la jornada escolar i un espai acollidor on un professorat-tutor pròxim i comprensiu treballa amb una ràtio d’alumnes sensiblement inferior a la del professorat ordinari.