Ajudes

Veient el resultat de les classes a l’aula d’acollida i com, després de treballar diverses sessions el tema dels animals, hi havia un parell de nens que seguien tenint moltes dificultats respecte els conceptes bàsics. Així com la resta han assolit els objectius i continguts que es demanaven i han treballat correctament el quadernet, aquests dos alumnes que us comento necessitaven un altre tipus de presentació dels continguts i de les tasques a realitzar, molt més pautada, senzilla i sobretot molt, molt més visual, ja que quasi no s’expressen (haig de dir que un d’ells tampoc hi posa interés) i també perquè falten sovint. Per això vaig realitzar un altre “miniquadernet” més adient per a ells, però que, i li va semblar bé a la mestra, volia que la resta també el fes com a repàs i resum, perquè principalment fossin els alumnes que en sabien més els qui ajudéssin (dinàmica de grups: treball cooperatiu) als seus companys que tenen més dificultats.

La mestra em va dir que era arriscat però li vaig dir que ho provessim, que amb el nombre de nens que hi havia i havent treballat ja el tema i les ganes que tenen d’aprendre i de parlar, l’experiència de treballar en grups heterogenis, que uns s’ajuden als altres, en una aula d’acollida també s’havia de poder fer.

Entrevista pares

He estat present a l’entrevista de l’alumne d’educació Especial de quart.
Per part de la família ha vingut la mare i de l’escola, erem presents la MEE, la tutora i jo.
- L’alumne ve al centre des de P5.
- Té diagnosticat un retard maduratiu de dos anys i a més té problemes al parlar (“mandíbula tova”) ja que de petit al seu país va estar els tres primers anys sense parlar, vivia amb l’àvia sol, i a banda de les classes d’educació especial de català i mates assisteix una hora setmanal a classes de logopèdia al mateix centre. Cada dos mesos va a una psicòloga que li fa preguntes i un escànner cerebral. El coneixement del medi, el castellà i l’anglès està dins l’aula ordinària però amb els exercicis i les proves adaptades. La resta de matèries les fa igual que la resta del grup.
- Entén el català i el castellà (llengua materna) però els barreja parlant i escrivint i he vist que als exàmens també. És un nen que no es concentra gens i es cansa de seguida.
- A la mare se li va comentar que se li realitzaria un pla individualitzat de les assignatures: català, mates, castellà, medi anglès i en una propera reunió se li faria signar.
- Pel que observo és un nen que a casa té un bon seguiment de la mare sobretot, fa dos anys els pares vivien separats peró han tornat.
- Té un germà un any més petit amb el qual manté una bona relació i estan moltes hores amb la tieta materna que parla català correctament i l’ajuda amb l’anglès.

Al comentar-li a la mare les mestres que el seu rendiment havia baixat, ja que a principi de curs feia unes tasques on demostrava haver adquirit els conceptes que se li presentaven, i ara semblava que ho hagués oblidat...es va “autoinculpar” perquè deia que últimament no havia estat tant per ell (seguiment deures, horaris...) ja que tenia més feina però que li està molt a sobre i a vegades fins i tot són les dotze de la nit i encara estan treballant.
Al final de l’entrevista es va posar a plorar perquè diu que el seu fill és així per culpa seva i que és el seu fracàs com a mare i que si ha de repetir curs el treuria de l’escola i se l’emportaria a l’Equador amb l’àvia que es veu que el nen diu que vol marxar i que allà no hauria d’estudiar tantes llengües i seria una avantatge i té dubtes de si allà no estaria millor que aquí...

Les mestres, sobretot la tutora li van comentar que el tema de la repetició si volia el tractarien en una altre reunió ja que abans ho havien de parlar elles dues (MEE i tutora) i també amb els mestres que li donen classe a aquest alumne.

Arrel del baix rendiment i de la preocupació de la mare d’aquest cas n’anirem parlant per intentar buscar una solució i comentaran el cas a la psicopedagoga que assisteix al centre un dia a la setmana.

Però els hi vaig dir que el nen el que necessitaria (el que jo veia), així a grans trets és:
- Primer saber exactament en quin procés del llenguatge està exactament, ja que em sorprèn que portant tants anys al centre no se li hagi fet cap prova d’aquest tipus i en el seu expedient no consten ni tampoc els resultats de les proves que li fa la psicòloga de fora ni el logopeda... i haurien d’haver parlar abans amb la psicopedagoga del centre d’aquest alumne.
- Segon, després d’observant-lo a l’aula, en petit grup, ja que en el grup-aula és molt díficil, necessitaria una altra dinàmica a l’hora de treballar: més manipulatiu (li encanten els jocs, les imatges, l’ordinador) o verbal amb una o dues ordres i que fóssin el més concretes possibles, ja que és normal que es cansi o no es concentri si sempre ha d’escriure i no sap construir frases simples sense ajuda.
- I per últim haurien de parlar amb la mare i procurar ajudar-la a ella també perquè està molt angoixada i potser a la psicòloga externa que porta el seu fill a ella també l’ajudaria molt.

Pla Individualitzat

He pogut recollir força informació referent al centre i a la manera de treballar. Em crida l’atenció que l’organització dels horaris i agrupaments estigui confeccionat al voltant del tractament a la diversitat. Es defineixen principalment com una Escola 100% Acollidora. Tenen en compte la diversitat respectant els trets identificatius de les diferents cultures, prestant una atenció especial en la coeducació per tal que nens i nenes tinguin igual tracte i atenció. (Agrupaments d’atenció a la diversitat) Cada alumne té el seu ritme d’aprenentatge i nivells de coneixements previs diferents. Es respecten els ritmes personals i potenciem les possibilitats individuals del procés de maduració personal.
Els objectius que es pretenen amb l’organització de l’escola en agrupaments d’atenció a la diversitat són:
• Donar resposta a la diversitat de necessitats educatives del nostre alumnat.
• Atendre de forma més individualitzada els alumnes treballant en grups reduïts.
• Adaptar l’ensenyament als diferents ritmes d’aprenentatge.
• Aconseguir el màxim progrés possible dels alumnes d’acord amb les seves capacitats.
• Estimular la participació, l’interès i l’esforç mitjançant continguts adaptats a les seves possibilitats.
• Evitar conflictes de disciplina provocats pel desinterès davant de continguts llunyans del seu nivell de formació.
• Estimular l’autoestima mitjançant la constatació del seu avenç formatiu.
• Fer-los prendre consciència que l’esforç és el motor de l’aprenentatge.
• Facilitar als alumnes nouvinguts l’adaptació a l’escola i a la nova realitat cultural.
• Aconseguir, sempre que sigui possible, la integració de l’alumne en el nivell educatiu que li correspon.

Després de veure els documents i saber que encara no tenen un model de Pla individualitzat, amb la col•laboració de la Cap d’Estudis he elaborat una model de PI que em servirà per realitzar el del nen equatorià del cicle mitjà, és un dels meus objectius, ja que tenia un ACI de fa molt temps i no s’havia actualitzat...i que ben aviat junt amb la mestra d’EE i la tutora començarem a fer de les assignatures i apartats que creiem convenients.


https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B2n9Vx95h2fvMGM4MTFlMGYtNjVhMC00NTY5LTk5NDUtYzI1OWY2NTIxMmY5&hl=en

Preparem les entrevistes

Tinc l’oportunitat, la setmana que vé, d’assistir a una entrevista amb la mare, la tutora i la mestra d’educació especial, d’un dels alumnes d’educació especial del cicle mitjà. Però abans de poder facilitar un assessorament sobre estratègies d’ensenyament, metodologies, suports, etc. més concretes, haig de parlar amb algun membre de l’equip directiu (directora, que és la meva tutora, o la cap d’estudis) per recollir informació sobre el Context: el centre escolar, i amb la tutora i mestra d’educació especial sobre l’Aula en concret.
Referent al Centre escolar: crec que és important saber els aspectes institucionals de la resposta educativa. És a dir, la concepció de l’atenció a la diversitat, política de distribució d’espais i temps, concepció de la figura de la MEE, formació del professorat...
I els aspectes referits a l’Aula:
- Anàlisi de la pràctica educativa: aspectes metodològics (com es presenten i tracten les tasques que es realitzen) estratègies, ajuts, suports.
- Actuacions actuals que s’estan realitzant amb el nen: si segueix un ACI, suport MEE, atenció logopèdica, agrupaments flexibles, serveis externs...
- Anàlisi de les característiques de l’aula: aspectes físics de l’aula (entorn atractiu, alfabetitzador...)
- Anàlisi de les característiques del grup-classe i les de l’aula d’educació especial: relació nen-mestra, nen-companya/es (concepció de l’error i tractament de la dificultat del llenguatge i el raonament matemàtic en els diferents agrupaments, competitivitat, cooperació...

Arribats a aquest punt de la intervenció he recordat que tinc la mateixa sensació de quan vaig estar fent l’assignatura de Diagnòstic en Educació, però amb una diferència molt gran: ara és real!
M’està anant molt bé per preparar i per poder anar fent el treball d’ajudes tornar a consultar la bibliografia recomanada i la que vam anar recopilant durant tot el treball d’aquesta assignatura amb les companyes. Alguns exemples serien:

-Alonso Tapia, J. ( 2000). Mòdul 1. Avaluació i diagnòstic psicopedagògics: concepte, context i procés. Diagnòstic en Educació. Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona.
-Alonso Tapia, J. ( 2000). Mòdul 2. Avaluació curricular i avaluació psicopedagògica. Diagnòstic en Educació. Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona.
-Monton, M.J- y Redó, M. ( 1997). La evaluación psicopedagógica: fases, procedimientos y utilización. En C. Monereo e I. Solé (Coords), El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructiva. Madrid: Alianza.
-Coll, C. (2001) Constructivismo y educación: la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje. A C. Coll., J. Palacios i A. Marchesi. (Comps.). Desarrollo psicológico y educación. 2. Psicología de la educación escolar (pp. 157-186). Madrid: Alianza.

Recursos d'aula

A l’aula d’ acollida les últimes setmanes hem treballat els animals tal i com vaig comentar una mica més amunt. Els materials que utilitzen més són els quaderns del “Comencem” del Departament d’Educació. És un material que ofereix un conjunt d’activitats i propostes didàctiques per facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana i alhora adquirir les nocions bàsiques de diferents temes de medi a l’alumnat nouvingut que s’acaba d’incorporar al nostre sistema educatiu. Per acabar el tema i, veient que hi havia molts nens que no sabien com són certs animals (quan vam començar) i molt menys el so que fan vaig buscar per la xarxa una webquest relacionada amb els animals mamífers del zoo on hi havia una activitat que vam fer entre tots a l’ordinador i que es tractava d’escoltar el so de l’animal i escriure’l. Tot i que alguns van necessitar ajuda els hi va fer gràcia i els hi va anar molt bé!

Us poso l’enllaç de la webquest, el del document que vam estar treballant dels animals i un amb les imatges dels temes per si us interessa.

http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tabbed_w3.php?id_actividad=3545&id_pagina=3#INICI

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B2n9Vx95h2fvN2M3ZmQ0NDQtNzRmZS00OGU4LThjODgtN2Q4ZGY5MzMzNzE5&hl=fr

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B2n9Vx95h2fvNGY4YmZkZWYtNDUxMC00YjM0LThhODAtMDVmZDU2Y2FhNTlj&hl=en_GB

Les primeres setmanes

Per qüestions d’horaris, tant del meu com els de les Aules d’Acollida i d’Educació Especial no puc assistir a gaires sessions, però per altre aprofito les hores que dedico al Pràcticum I per preparar activitats, materials, exàmens... i recollir tota la informació possible de cara a la Memòria.

Amb els alumnes d’acollida hi estic una sessió de suport de coneixement del medi. En aquestes classes hi ha els alumnes de cicle superior que són nouvinguts o que han estat poc escolaritzats i per tant tenen problemes amb la llengua i un alumne d’educació especial que també té moltes dificultats amb l’idioma i de relació amb els companys i els adults. Assisteixen cinc nens de 5è, quatre del Pakistan, dues nenes i dos nens (un d’ells és el nen d’educació espcial) i un nen xinès. De 6è són sis alumnes, tres nois i una noia xinesos, un pakistanès i un altre indi.
Durant unes quantes sessions han estat treballant l’Edat Mitjana, ja que tenien visita programada, tot el cicle, al Museu d’Història de Catalunya. He ajudat a la mestra a preparar una mica aquestes sessions buscant materials i imatges: objectes de l’època que s’utilitzaven per caçar, per lluitar (caçadors, cavallers), el castell (rei, reina, princesa) amb els diferents espais (el pati d’armes, la masmorra, la torre...) i la piràmide social; el campament Paleolític, el poblat Neolític i com pintaven el homes prehistòrics.
També s’han estudiat els animals treballant el vocabulari, la classificació, diferenciant dibuixos...segons si tenen quatre potes, aletes o ales, com es mouen, com tenen el cos i com neixen (ovípars i vivípars). I vaig ajudar a la mestra a preparar l’examen d’aquest tema que per cert va anar força bé.

Amb els alumnes del cicle mitjà hi estic més hores, a hores de català i mates. Normalment no coincideixen els mateixos alumnes a català que a mates, sobretot a les aules d’acollida, però en aquest cas, al cicle mitjà hi ha tres alumnes i són els mateixos per les dues matèries, i aquests són d’educació especial amb nivells diferents. Un nen pakistanès que va a tercer, va arribar l’any passat i només pot venir poques hores perquè té una enfermetat molt poc coneguda “epodermòlisis bullosa” i necessita una vetlladora. Els altres dos nens van a quart, són una nena del Pakistan i un nen de l’Equador. A català cadascún té un nivell i un ritme de treball diferent però tenen el mateix llibre, el Nou Bufí de primer de l’editorial Vicens Vives. Així com el nen de tercer i la nena de quart saben llegir, de manera mecànica el nen i bé i entenent força el que llegeix la nena, encara estan treballant les lletres, el nen de quart sí entén el que llegeix i sap separar per síl•labes i buscar la tónica.
A matemàtiques també hi ha tres nivells molt diferenciats. Mentre que el nen de tercer està repassant els nombres de l’1 al 20 i què significa la desena, el altres dos multipliquen per una xifra i fan problemes on s’han de fer dues operacions per resoldre’ls (suma i resta) o problemes de comparacions amb nombres de dues xifres.

Quin estrés per tothom!

Aquests últims dies hem celebrat la Setmana Cultural. A banda de treballar la Revista s’han planificat diverses activitats per cicle i han decorat els passadissos del centre amb roses fetes de moltes maneres, cada any toca un tema diferent relacionat amb Sant Jordi (castells, cavaller, drac i roses), per fer l’exposició l’últim dia a la tarda. Aquest treball el porten fent durant moltes setmanes a les hores de plàstica: els més petits les han fet amb plastilina i papers de tots colors; els del cicle inicial amb fang i collage; els del mitjà amb mosaic, dibuixades i pintades amb aquarel•les i goya i amb trossos de tovalloleta humida impregnada de pintura vermella; i els del cicle superior com que a plàstica fan dibuix artístic i línial, unes quantes les han fet amb el compàs i les altres amb un programa d’ordinador.

També a les hores de música, s’han programat audicions de tabals i gralles, que són els instruments i la música que acompanyen als correfocs, castellers, cercaviles i festes majors d’arreu de Catalunya.

S’han fet projeccions de vídeos i powerpoints relacionats amb les Festes Tradicionals.
S’ha pogut veure la biblioteca escolar decorada de manera diferent: amb un drac gegant al mig, unes corones de princeses, espases i molts i molts llibres de Sant Jordi.

Dins l’horari especial d’aquesta setmana també s’han programat les visites, curs per curs, a l’exposició de roses. Així tots els alumnes anaven per l’escola veient i comentant els treballs tant bonics i la feinada dels companys.

I com a cloenda i fi de festa, l’últim dia a la tarda, el centre va organitzar una tabalada. Van contractar el grup Ku-Kum-Ku de Sants a venir a l’escola a fer-nos una petita explicació i després una rua per poder ballar i saltar tots junts a la Plaça Joan Pelegrí (just davant l’escola). Els pares, familiars i tothom qui vulgués hi estava convidat. Un cop finalitzada l’actuació, el centre va restar obert una estona més perquè els pares poguéssin veure també l’exposició i gaudir de tota la feina feta pels seus fills.

Aquests dies han estat frenètics perquè tot sortís bé i tenir-ho a punt. Haig de dir que tot ha sortit molt bé i els nens i no tant nens ens ho hem passat d’allò més bé! Només voldria afegir, i em sembla que amargaré el final d’aquesta explicació, que quan vam obrir les portes perquè entréssin els pares, no en vaig comptar més de quinze...és trist però és la realitat d’aquest centre.