El Carlos no té un PI perquè l’Anna em va explicar que consideren que encara és massa petit i la Mercè, la seva tutora, tampoc ho creu necessari ja que dins de tot segueix força bé les classes. La veritat és que sí, és un nen que tot i tenir diagnosticat TGD amb Asperger he anat veient que participa, està atent i entén més bé les coses que altres companys que no pateixen cap necessitat/trastorn.
Quan estic amb ell el que aprofitem és a treballar la comprensió lectora i li vaig peparant material adequat per ell. Una de les característiques dels nens amb Asperger, i ho he pogut comprovar que a en Carlos també li passa, és que no saben diferenciar gaire bé les emocions o les regles del joc, per això intento treballar la part de la comprensió i les emocions a través de jocs i activitats orals i escrites; altres com plorar fàcilment, cridar sense motiu, no relacionar-se amb els companys, no voler anar al cole, aprendre a llegir molt ràpid...no serien trets característics d’ell.Per tant entenc que al no donar-se tot un seguit de “símptomes” i sent encara petit per això no se li ha fet un PI
Hem de tenir en compte que ni la seva capacitat intel•lectual ni les seves habilitats i coneixements impliquen la comprensió d'aspectes senzills i quotidians, ni de frases que continguin paraules ambigües que el duran a una interpretació errònia del sentit global de l'explicació. Però també és aconsellable reservar un petit espai de temps per a assegurar-se que ha comprès les instruccions o les tasques de la classe que li han estat encomanades.
Quan a un nen petit amb S.A se l’explica un conte o veu una pel•lícula i a continuació pretenem que ell refereixi el que ha entès, ens podem dur la sorpresa que repeteixi literalment tot el que ha escoltat però no sigui capaç d'explicar el mateix contingut amb altres paraules. Davant això hem de fer preguntes curtes, fàcils i concretes i rebutjar respostes literals. Hem d'ajudar-lo a descobrir els aspectes nuclears de la situació, inclosos sentiments i emocions, per a diferenciar-los dels secundaris. És molt important, aconseguir que doni sentit a la globalitat de la història no detenint-se exclusivament en els detalls no rellevants.
Per últim avui m’agradaria compartir amb vosaltres un escrit que he trobat molt interessant mentre em vaig documentant i estudiant aquest tema; i així poder entendre millor què significa aquest Síndrome:
Hola! M'agradaria explicar-te com sóc:
Quan estic content em poso nerviós: salto, crido.
Tinc problemes al jugar amb altres nens, perquè no entenc les regles dels jocs i vull guanyar sempre.
Prefereixo jugar sol.
Em costa sortir de casa.
Quan vull quelcom, ho vull immediatament.
Ploro fàcilment.
Em manca empatia. No m’agrada el contacte social.
Puc fer comentaris ofensius sense adonar-me’n.
Tinc dificultats per entendre les intencions dels altres.
No sé com actuar davant una situació. De vegades la meva conducta no és l’adequadai puc semblar mal educat.
No sé interpretar intuïtivament els sentiments dels altres.
Em costa mirar als ulls quan parlo.
Em crec tot el que em diuen encara que sigui impossible.
Parlo en un to alt i peculiar.
Parlo de forma pedant. Invento paraules o expressions.
Parlo molt però no m’interessa el que em diuen els altres.
No entenc les conversesllargues i quan estic confós canvio de tema.
A l’hora de posar-me la roba em faig un “embolic”, em poso el jersei al revés, no troboel camal del pantaló ...
Ei, però tinc molta memòria: recordo dates i fets que ningú recorda.
M’agrada la rutina: no tolero els canvis imprevistos, tinc rituals que he de fer passi el que passi.
Sóc molt original enfocant un problema o donant-li una solució.
Tinc un sentit de l’humor molt peculiar.
Sempre estic fascinat per algun tema. La major part del temps penso, escric i parlo d’allò que m’agrada. No me n’adono de que puc fer-me pesat;
i m’enfado quan elsaltres no em volen escoltar.
AL COLE:
No m’agrada gaire anar al col•legi.
Els meus companys es riuen de mi i no em volen al seus equips, perquè corro malament, no sé agafar la pilota i no entenc els jocs.
No entenc el que em pregunta el mestre i tardo a contestar; sempre em castiguen, em renyen i jo no sé perquè.
M’agraden les assignatures lògiques com les mates o les ciències,
i vaig aprendre a llegir molt ràpid.
SAPS QUÈ EM PREOCUPA?
La por i l’angoixa que sento quan :
Sento sorolls com el de les motos o les broques.
Algunes carícies, portar algunes peces de roba.
La visió d’alguns objectes, que son normals per a tothom.
Els llocs amb molt soroll i amb molta gent.
ARA QUE JA SAPS COM SOC, M’AGRADARIA SER EL TEU AMIC I QUE,
EN LLOC DE PENSAR QUE SOC MAL EDUCAT I RIURE’T DE MI,
M’AJUDESSIS A SER COM TU.
A banda d’anar actualitzant el PI pel centre, haig de fer una graella pels mestres perquè junt amb els continguts (matèries) també avaluïn les competències. Sí que tenien en compte les competències a l’hora d’avaluar però no tenien una graella on es veiés de cada competència que és el que s’ha de tenir en compte. Aquesta graella l’han de fer servir tots els mestres i avaluaran tenint en compte a tot l’alumnat tenint i el seu nivell. A vegades costa entendre el significat de “competència” o no acabem d’entendre per què serveixen i què s’ha de contemplar quan s’avalua per competències. Les competències suposen un canvi en l'avaluació, ja que s'han de considerar percentatges d'assoliment, és a dir, tenir uns indicadors de progrés que mirin el procés global abans que els resultats i que combinin els instruments i dades de les diferents matèries, donat que totes contribueixen a treballar les competències. Provoquen una major varietat de mètodes d'avaluació, ja que l'examen no serveix per mesurar algunes de les adquisicions en el camp competencial, i per tant afecten a la metodologia didàctica.
