Mostrando entradas con la etiqueta Intervencions. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Intervencions. Mostrar todas las entradas

lunes, 28 de noviembre de 2011

Les Competències Bàsiques

A banda d’anar actualitzant el PI pel centre, haig de fer una graella pels mestres perquè junt amb els continguts (matèries) també avaluïn les competències. Sí que tenien en compte les competències a l’hora d’avaluar però no tenien una graella on es veiés de cada competència que és el que s’ha de tenir en compte. Aquesta graella l’han de fer servir tots els mestres i avaluaran tenint en compte a tot l’alumnat tenint i el seu nivell. A vegades costa entendre el significat de “competència” o no acabem d’entendre per què serveixen i què s’ha de contemplar quan s’avalua per competències. Les competències suposen un canvi en l'avaluació, ja que s'han de considerar percentatges d'assoliment, és a dir, tenir uns indicadors de progrés que mirin el procés global abans que els resultats i que combinin els instruments i dades de les diferents matèries, donat que totes contribueixen a treballar les competències. Provoquen una major varietat de mètodes d'avaluació, ja que l'examen no serveix per mesurar algunes de les adquisicions en el camp competencial, i per tant afecten a la metodologia didàctica.
Crec que he trobat una definició molt senzilla però molt correcte que a mi m’ha ajudat a entendre-ho: “competència vol dir ésser capaç d'utilitzar els coneixements i les habilitats que una persona té en contextos i situacions quotidianes, en les quals es fa necessari coneixements vinculats a diferents sabers i per tant coneixements transversals”.




Us passo uns enllaços d’uns vídeos que he trobat interessants pel que fa a les competències i que si més no ens fan reflexionar:



Conferència den Fernando Trujillo (@ftsaez) al CEP de Granada. Fa una bona anàlisi dels criteris d'avaluació del currículum i demostra com ens indiquen que els docents hem de crear situacions d'aprenentatge per aconseguir que les competències bàsiques quedin assolides.


Es titula "Carta de un alumno a su profesor", són reflexions que sabem i coneixem perfectament però que convé no oblidar.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Spjan-n5-Ww
"Habilidades y competencias para el siglo XXI", ens mostra cap a on hem d'enfocar els nostres objectius.

lunes, 21 de noviembre de 2011

Continuem el PI i més...

Hem continuat i acabat de realitzar el PI de l’alumna de 1 d’E.S.O. Precisament el divendres de la setmana passada la tutora va rebre una nota a l’agenda on la mare “disculpava” a la filla i a la vegada “buscava una excusa-justificació” perquè la nena no havia fet els deures dient: si no fa els deures, no passa res, oi?... llavors la tutora va trucar a la mare per explicar-li, primerament que ja se li feia un PI a la seva filla adaptant aquelles matèries necessàries i el nivell a les seves necessitats i possibilitats amb uns mínims que la nena ha de fer, que tampoc se li han de facilitar tant les coses i ha de veure que tant a casa com a l’escola volen i persegueixen el mateix: que sigui responsable amb la seva tasca diària i que a finals de curs superi els objectius i els continguts que s’han marcat en el PI, i segon que ja estaven acabant de redactar aquest document i que l’havia de citar per poder signar-lo.
Enllaçant amb això últim que he dit se’m va ocórrer, per anar-lo millorant, que l’última part del document hi hagués un full que fos de compromís, i així l’he titulat Full de compromís on quedés reflectit d’una manera molt clara i senzilla (i perquè no s’hagués de signar a cada pàgina com feien fins ara) els diferents professionals que intervenen: tutor/a; professionals del centre, en aquest cas la psicopedagoga sempre hi estarà; la direcció, que també sempre coincidirà; i la família, amb els noms i cognoms i al costat la signatura de tots ells. A sota d’aquesta graella es concretaria la data de realització del PI i la data de la propera revisió (orientativa).

sábado, 12 de noviembre de 2011

Comencem un PI

Hi havia la necessitat de començar a realitzar un PI a una alumna de primer d’ E.S.O. que ja des de la primària portava arrossegant molts problemes sobretot en les àrees de llengües i matemàtiques i l’Anna encara es pregunta com és que s’ha arribat a aquestes alçades ja que la tutora de la nena d’aquesta any de seguida va veure que alguna cosa no anava bé i ho va parlar amb la psicopedagoga. Jo no conec l’alumna però aquella tarda vaig estar amb l’Anna i la tutora de l’alumna i vaig veure com treballen psicopedagoga i tutora conjuntament.
Ho vaig trobar molt interessant! A més em van demanar la meva opinió amb algunes coses tot i no conéixer el cas. Van ser tres hores que em van passar volant!
Primer de tot ja es van reunir amb la família per explicar el que estava passant i el que farien. La veritat és que es veu que la mare pel que em van explicar li era bastant igual el que es fés...Després, amb la graella d’adaptació a l’aula, el tutor i/o la psicopedagoga van “perseguint” a tots els mestres que donen classe a l’alumna perquè l’emplenin i un cop la tenen, quan poden, tornen a quedar per parlar del cas i començar a redactar conjuntament el PI. Una vegada acaben de realitzar-lo el signen conjuntament amb la representant legal del centre i es concerta una altra entrevista amb els pares per explicar el document i perquè el signin també.
Normalment les matèries que s’adapten són les instrumentals, mates, català i castellà; a secundària també s’ha de fer de l’anglès i de l’alemany a vegades ja que el tenen com a segona llengua estrangera. I el que jo no sabia és que aquest alumnat pot estar exempt de realitzar els exàmens d’aquestes llengües a les P.A.A.U.

viernes, 4 de noviembre de 2011

Treballar amb en Carlos

El Carlos no té un PI perquè l’Anna em va explicar que consideren que encara és massa petit i la Mercè, la seva tutora, tampoc ho creu necessari ja que dins de tot segueix força bé les classes. La veritat és que sí, és un nen que tot i tenir diagnosticat TGD amb Asperger he anat veient que participa, està atent i entén més bé les coses que altres companys que no pateixen cap necessitat/trastorn.
Quan estic amb ell el que aprofitem és a treballar la comprensió lectora i li vaig peparant material adequat per ell. Una de les característiques dels nens amb Asperger, i ho he pogut comprovar que a en Carlos també li passa, és que no saben diferenciar gaire bé les emocions o les regles del joc, per això intento treballar la part de la comprensió i les emocions a través de jocs i activitats orals i escrites; altres com plorar fàcilment, cridar sense motiu, no relacionar-se amb els companys, no voler anar al cole, aprendre a llegir molt ràpid...no serien trets característics d’ell.Per tant entenc que al no donar-se tot un seguit de “símptomes” i sent encara petit per això no se li ha fet un PI
Hem de tenir en compte que ni la seva capacitat intel•lectual ni les seves habilitats i coneixements impliquen la comprensió d'aspectes senzills i quotidians, ni de frases que continguin paraules ambigües que el duran a una interpretació errònia del sentit global de l'explicació. Però també és aconsellable reservar un petit espai de temps per a assegurar-se que ha comprès les instruccions o les tasques de la classe que li han estat encomanades.
Quan a un nen petit amb S.A se l’explica un conte o veu una pel•lícula i a continuació pretenem que ell refereixi el que ha entès, ens podem dur la sorpresa que repeteixi literalment tot el que ha escoltat però no sigui capaç d'explicar el mateix contingut amb altres paraules. Davant això hem de fer preguntes curtes, fàcils i concretes i rebutjar respostes literals. Hem d'ajudar-lo a descobrir els aspectes nuclears de la situació, inclosos sentiments i emocions, per a diferenciar-los dels secundaris. És molt important, aconseguir que doni sentit a la globalitat de la història no detenint-se exclusivament en els detalls no rellevants.
Per últim avui m’agradaria compartir amb vosaltres un escrit que he trobat molt interessant mentre em vaig documentant i estudiant aquest tema; i així poder entendre millor què significa aquest Síndrome:
Hola! M'agradaria explicar-te com sóc:
Quan estic content em poso nerviós: salto, crido.
Tinc problemes al jugar amb altres nens, perquè no entenc les regles dels jocs i vull guanyar sempre.
Prefereixo jugar sol.
Em costa sortir de casa.
Quan vull quelcom, ho vull immediatament.
Ploro fàcilment.
Em manca empatia. No m’agrada el contacte social.
Puc fer comentaris ofensius sense adonar-me’n.
Tinc dificultats per entendre les intencions dels altres.
No sé com actuar davant una situació. De vegades la meva conducta no és l’adequadai puc semblar mal educat.
No sé interpretar intuïtivament els sentiments dels altres.
Em costa mirar als ulls quan parlo.
Em crec tot el que em diuen encara que sigui impossible.
Parlo en un to alt i peculiar.
Parlo de forma pedant. Invento paraules o expressions.
Parlo molt però no m’interessa el que em diuen els altres.
No entenc les conversesllargues i quan estic confós canvio de tema.
A l’hora de posar-me la roba em faig un “embolic”, em poso el jersei al revés, no troboel camal del pantaló ...
Ei, però tinc molta memòria: recordo dates i fets que ningú recorda.
M’agrada la rutina: no tolero els canvis imprevistos, tinc rituals que he de fer passi el que passi.
Sóc molt original enfocant un problema o donant-li una solució.
Tinc un sentit de l’humor molt peculiar.
Sempre estic fascinat per algun tema. La major part del temps penso, escric i parlo d’allò que m’agrada. No me n’adono de que puc fer-me pesat;
i m’enfado quan elsaltres no em volen escoltar.
AL COLE:
No m’agrada gaire anar al col•legi.
Els meus companys es riuen de mi i no em volen al seus equips, perquè corro malament, no sé agafar la pilota i no entenc els jocs.
No entenc el que em pregunta el mestre i tardo a contestar; sempre em castiguen, em renyen i jo no sé perquè.
M’agraden les assignatures lògiques com les mates o les ciències,
i vaig aprendre a llegir molt ràpid.
SAPS QUÈ EM PREOCUPA?
La por i l’angoixa que sento quan :
Sento sorolls com el de les motos o les broques.
Algunes carícies, portar algunes peces de roba.
La visió d’alguns objectes, que son normals per a tothom.
Els llocs amb molt soroll i amb molta gent.
ARA QUE JA SAPS COM SOC, M’AGRADARIA SER EL TEU AMIC I QUE,
EN LLOC DE PENSAR QUE SOC MAL EDUCAT I RIURE’T DE MI,
M’AJUDESSIS A SER COM TU.

martes, 1 de noviembre de 2011

TGD i Asperger



Part de la meva tasca és la d’ajudar al Carlos que pateix un TGD amb Asperger.
El trastorn generalitzat del desenvolupament o TGD (en anglès Pervasive Developmental Disorder o PDD) es divideix en cinc categories:
1. Síndrome autista (autisme de Kanner)
2. Síndrome de Rett
3. Trastorn desintegratiu de la infància
4. Síndrome d'Asperger
5. Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat
El TGD es defineix com un "grup de trastorns caracteritzats per alteracions qualitatives de les interaccions socials recíproques i modalitats de comunicació, així com per un repertori d'interessos i d'activitats restringit, estereotipat i repetitiu. Aquestes anomalies qualitatives constitueixen una característica pervasiva del funcionament del subjecte, en totes les situacions".
Els trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD) tenen en comú una associació de símptomes coneguda amb el nom de "tríada de Wing", del nom de la investigadora anglesa que va provar mitjançant un estudi clínic i estadístic que aquesta associació de tres categories de símptomes apareixia més sovint de la simple casualitat perquè es tractava, en efecte, d'una síndrome (conjunt de símptomes que actuen en conjunt). Són:
1. trastorns de la comunicació verbal i no verbal
2. trastorns de les relacions socials
3. centres d'interès restringits i/o conductes repetitives
La severitat dels símptomes varia d'una persona a una altra (d'aquí la subdivisió actual en 5 categories). És variable en el transcurs de la vida, amb una relativa tendència espontània a la millora fins i tot en absència d'una responsabilitat educativa específica.
La síndrome o trastorn d'Asperger s'encuadra dintre dels trastorns generalitzats del desenvolupament
Per poder entendre-ho, diriem que les persones neurotípicas o no-Asperger (sanes) posseeixen un sofisticat sentit de reconeixement dels estats emocionals aliens (empatia). La majoria de les persones són capaces d'associar informació sobre els estats cognitius i emocionals d'altres persones basant-se en pistes atorgades per l'entorn i el llenguatge corporal de l'altra persona. Les persones amb Síndrome d'Asperger (SA) no posseeixen aquesta habilitat, no són empàtiques; es pot dir que tenen una espècie de" ceguesa emocional". Per a les persones més severament afectades pot resultar impossible fins i tot reconèixer el significat d'un somriure o, en el pitjor dels casos, simplement no veure en qualsevol altre gest facial, corporal o qualsevol altre matís de comunicació indirecta. De la mateixa manera, el control voluntari de la mímica facial pot estar compromès. Per exemple, és freqüent que els somriures "voluntaris" en les fotografies familiars siguin una col•lecció de ganyotes sense gràcia. Pel contrari, els somriures espontanis solen ser normals. Les persones amb SA en general són incapaces de "llegir entre línies", és a dir, se'ls escapen les implicacions ocultes en el que una persona diu de forma directa i verbal.