Reunió amb la Comissió d'atenció a la diversitat

Vaig estar present a la reunió de la Comissió d’atenció a la diversitat. En aquesta Comissió hi estan inscrites la directora, la Cap d’estudis, la mestra d’educació especial, una de les mestres d’acollida i dos tutors de infantil i primària .
Durant aquesta reunió es va parlar sobretot dels plans individualitzats. I la cap d’estudis va presentar a la resta el que, conjuntament amb mi, vam realitzar. La sensació que vaig tenir és que hi havia força desconeixement d’aquest nou document, encara pensen amb els ACI, i que havia d’elaborar l’escola, i això provocà un neguit força evident sobretot a les mestres d’educació especial i d’acollida.

Degut a la importància del tema per a tot el professorat ( ja que aquest document implica a tutors, especialistes i no només a la mestra d’educació especial i les d’acollida) es va creure convenient convocar a tots els mestres del claustre i fer una explicació general. Es va decidir que les mestres d’educació especial, les de l’aula d’acollida, i la de reforç amb el vist i plau de la cap d’estudis elaborarien els documents. Les mestres responsables de fer els documents, però, no ho veien gaire clar doncs pels seus comentaris, creien que aquesta feina li pertocava a la psicopedagoga . Vaig consultar les instruccions d’inici de curs :“El pla individualitzat l’elabora l’equip de mestres o de professorat i els altres professionals que participen en l’atenció educativa de l’alumne/a coordinats pel tutor/a. Es demana la participació de l’equip d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP), sempre que es consideri necessari, o d'altres professionals dels serveis educatius que tinguin relació amb l’alumne/a. Si el centre ho considera convenient, també poden formar part de l’equip que elabora el pla individualitzat professionals d’altres àmbits, com el social o de la salut.” i vaig poder corroborar que les mestres estaven equivocades i que potser ens trobàvem en un cas d’hiperresponsabilització en vers a la psicopedagoga. Per això és tan important la comunicació ja que potser s’ha creat un ambient una mica tens perquè no s’ha parlat o aclarit què és el que toca fer a cadascú.

El fet és que trobo que dins l’equip de mestres hi ha un bon ambient de treball però la relació amb la psicopedagoga pot ser no és tan bona com hauria de ser. El que demanen és més ajuda per part seva perquè, per manca de temps i recursos es troben que acaben fent tot el PI entre els tutors i la mestre d’EE i les d’acollida.

Les primeres setmanes

Per qüestions d’horaris, tant del meu com els de les Aules d’Acollida i d’Educació Especial no puc assistir a gaires sessions, però per altre aprofito les hores que dedico al Pràcticum I per preparar activitats, materials, exàmens... i recollir tota la informació possible de cara a la Memòria.

Amb els alumnes d’acollida hi estic una sessió de suport de coneixement del medi. En aquestes classes hi ha els alumnes de cicle superior que són nouvinguts o que han estat poc escolaritzats i per tant tenen problemes amb la llengua i un alumne d’educació especial que també té moltes dificultats amb l’idioma i de relació amb els companys i els adults. Assisteixen cinc nens de 5è, quatre del Pakistan, dues nenes i dos nens (un d’ells és el nen d’educació espcial) i un nen xinès. De 6è són sis alumnes, tres nois i una noia xinesos, un pakistanès i un altre indi.
Durant unes quantes sessions han estat treballant l’Edat Mitjana, ja que tenien visita programada, tot el cicle, al Museu d’Història de Catalunya. He ajudat a la mestra a preparar una mica aquestes sessions buscant materials i imatges: objectes de l’època que s’utilitzaven per caçar, per lluitar (caçadors, cavallers), el castell (rei, reina, princesa) amb els diferents espais (el pati d’armes, la masmorra, la torre...) i la piràmide social; el campament Paleolític, el poblat Neolític i com pintaven el homes prehistòrics.
També s’han estudiat els animals treballant el vocabulari, la classificació, diferenciant dibuixos...segons si tenen quatre potes, aletes o ales, com es mouen, com tenen el cos i com neixen (ovípars i vivípars). I vaig ajudar a la mestra a preparar l’examen d’aquest tema que per cert va anar força bé.

Amb els alumnes del cicle mitjà hi estic més hores, a hores de català i mates. Normalment no coincideixen els mateixos alumnes a català que a mates, sobretot a les aules d’acollida, però en aquest cas, al cicle mitjà hi ha tres alumnes i són els mateixos per les dues matèries, i aquests són d’educació especial amb nivells diferents. Un nen pakistanès que va a tercer, va arribar l’any passat i només pot venir poques hores perquè té una enfermetat molt poc coneguda “epodermòlisis bullosa” i necessita una vetlladora. Els altres dos nens van a quart, són una nena del Pakistan i un nen de l’Equador. A català cadascún té un nivell i un ritme de treball diferent però tenen el mateix llibre, el Nou Bufí de primer de l’editorial Vicens Vives. Així com el nen de tercer i la nena de quart saben llegir, de manera mecànica el nen i bé i entenent força el que llegeix la nena, encara estan treballant les lletres, el nen de quart sí entén el que llegeix i sap separar per síl•labes i buscar la tónica.
A matemàtiques també hi ha tres nivells molt diferenciats. Mentre que el nen de tercer està repassant els nombres de l’1 al 20 i què significa la desena, el altres dos multipliquen per una xifra i fan problemes on s’han de fer dues operacions per resoldre’ls (suma i resta) o problemes de comparacions amb nombres de dues xifres.