La Revista Diverbleach

Un aspecte molt interessant que s’està vivint a les aules aquests dies previs i durant la Setmana Cultural del centre, és el Treball de la Revista. Us explico: és la revista que any rere any, van començar l’any 1999, realitza l’Escola Miquel Bleach i s’anomena “Diverbleach”. Es publica pels voltants de la Setmana Santa, una o dues setmanes abans coincidint amb la festa de Sant Jordi i la Setmana Cultural. A banda d’altres activitats programades, la revista és un recull de treballs amb activitats que han fet tots els alumnes del centre d’un tema en concret, triat per l’Equip Pedagògic de l’escola que són els coordinadors de cada cicle i l’equip directiu. D’aquest tema cada curs es centra en un aspecte (subtema) Normalment la temàtica està relacionada amb la celebració o commemoració d’algún fet transcendental o sinò de temes relacionats amb la festa de Sant Jordi o que es poden derivar. Per exemple:

• L’any 2002 van fer un projecte sobre Gaudí, per tal de commemorar els 150 anys del seu naixement.


• El 2004, van voler plasmar la Interculturalitat i Diversitat del centre aprofitant un dels tres eixos fonamentals del Fòrum de les Cultures que es celebrava aquell any a Barcelona.


• L’abril del 2005 fou l’any del Llibre i la Lectura i la feren sobre els llibres i el foment de la lectura.


• L’any 2006 es commemorava el 250è aniversari del naixement de Mozart i la van dedicar a la Música.


• Per últim, us presento la publicació que van confeccionar l’abril de fa dos anys dedicada als herois, ja que si recordem, que per aquestes dates s’acosta la Diada de Sant Jordi: http://www.xtec.cat/ceip-miquel-bleach/revista2009/revista2009.html

També us mostro algunes imatges d’aquests dies treballant la revista a les aules d’Educació Especial i d’Acollida I i Acollida II. Aquest any està dedicada a les Festes Tradicionals.

La peculiaritat és que aquest treball es realitza a les classes de llengua catalana. Com ja he explicat, és un centre amb molta immigració i alumnat nouvingut poc o gens escolaritzat i es fan molts agrupaments, això vol dir que tots els agrupaments que fan català treballen la part que els hi ha tocat tenint en compte les característiques del grup en qüestió. Una vegada han treballat el contingut, proposen una activitat a realitzar que està relacionada. Quan es munta la revista es reparteix i cada alumne/a té el seu exemplar que durant uns dies treballarà a les hores de llengua i amb el seu grup. D’aquesta manera tots els alumnes en major o menor dificultat poden realitzar les activitats i aprendre moltes coses, des dels més petits fins els més grans. També és una bona eina perquè els propis alumnes coneguin com treballen els seus companys i per suposat, perquè les famílies siguin coneixedores d’aquesta tasca, que no és res més que una estratègia més, divertida, o si més no diferent, d’aprendre llengua d’una manera cooperativa i integradora.

És una revista feta pels alumnes i adreçada als alumnes on al darrera de cada publicació hi ha el resultat d’una gran tasca per part de tots que realitzen amb molta il•lusió.

L'ambient que es respira

La finalitat principal del centre amb el tipus d’alumnat que arriba a les aules d’acollida o que presenta necessitats educatives especials, és clar: de l’aula d’acollida i especial a l’aula ordinària. Aconseguir que els alumnes passin, amb un període de transició (tenint en compte els processos, dificultats, criteris individualitzats…) d’un, dos o tres anys, regint-se per unes premises molt meditades i analitzades:  Organització dels horaris de les diferents aules. Ja que d’aquests depenen els de les aules ordinàries.  Professorat implicat , preparat i competent.  Agrupaments d’alumnes segons el nivell (sempre que és posible).  Priorització de matèries impartides: instrumentals (mates i llengua).  Selecció acurada del temari (continguts i objectius) a impartir segons les edats i nivells.  Avaluacions especifiques de les assignatures.  Relació amb la familia. Esdevenint així una eina d’acceleració lingüística que permeti a l’alumne adquirir els coneixements mínims per tal de desenvolupar-se amb certa normalitat amb el seu grup-classe de referència. Val a dir que, i segons ja he comentat i remarcat al projecte, l’escola pot presumir de ser realment un centre 100% acollidor i integrador; i tenir un Pla d’Acollida que es va actualitzant regularment. I ens trobem davant d’una realitat especialment complexa, atès el volum i perfil d’immigració escolaritzada on intervenen moltes variables en el procés educatiu individual (capacitat intel•lectual, motivació individual, context familiar…) i elements que responen a característiques socials i a processos grupals. Pel que he pogut conèixer i he anat palpant i preguntant a les mestres implicades amb aquests alumnes, és precisament l’últim punt anteriorment enunciat el que més preocupa: la relació amb la familia. Tots aquests aspectes que ens permeten conèixer les actituds de l’alumne vers el país d’acollida, el procés migratori, les inseguretats, les dinàmiques familiars…tots ells elements que influeixen en el desenvolupament escolar del menor, trontolla força. No hi ha una aproximació a l’entorn personal i familiar, moltes vegades degut al nivell cultural de les famílies, i d’altra, a la concepció que tenen de l’educació, completament errònia. Un clar exemple d’això serien els “plantons” que pateixen els propis tutors i fins i tot els serveis externs (EAP, assistents socials…), o els comentaris que fan alguns pares sobre l’edat en què poden començar a treballar els seus fills i quants anys falten per acabar els estudis obligatoris…són aquestes actituds davant la institució escolar i el professorat les que fan que encara sigui més difícil aquest període de transició i de relació. Centrant-me ara en les aules d’acollida, haig de dir que, el centre compta amb dues, degut a la quantitat d’alumnes que s’han d’atendre, i això que és una escola d’una sola línia i aquestes només abarquen els cicle mitjà i superior. Per ells representa la principal porta d’entrada al procés d’escolarització i és l’espai on s’estableixen els primers vincles d’amistat i/o companyia, on es coneixen altres alumnes amb situacions i dificultats similars, tant a nivell educatiu com personal, on existeix la possibilitat real de comunicar-s’hi sense obstacles lingüístics. El fet que l’aula d’acollida posi en contacte i relació directes alumnes d’un mateix origen té incidència en els processos inicials de formació de grups homogenis, grups que en la majoria dels casos es mantenen com a xarxes significatives de relació més enllà de l’aula d’acollida. Això és especialment rellevant en el cas dels alumnes nouvinguts de parla no romànica, per els quals la sortida relacional més plausible és la incorporació en grups de nois i noies de la mateixa procedència, que parlin la mateixa llengua. Perquè, malgrat els efectes no desitjats que aquesta situació provoca per a les dinàmiques d’aprenentatge i immersió lingüística, aquests alumnes agraeixen disposar d’un espai on poder esplaiar sense problemes o esforços excessius les seves necessitats comunicatives. A banda, representa per a una majoria significativa de l’alumnat nouvingut l’espai on s’estableixen els primers llaços, sovint entre nois i noies d’orígens lingüístics diversos amb uns objectius immediats d’aprenentatge i un temps significatiu de la jornada escolar i un espai acollidor on un professorat-tutor pròxim i comprensiu treballa amb una ràtio d’alumnes sensiblement inferior a la del professorat ordinari.

Què es pretén?

La intervenció que duré a terme incidirà en l’alumnat que presenta necessitats educatives especials del centre on actualment estic. És un CAEP, situat al barri de Sants-Hostafrancs de Barcelona que comprèn les etapes d’Educació Infantil i d’Educació Primària, però la meva tasca recaurà en els cicles mitjà i superior. És d’una sola línia i el 97% de l’alumnat és immigrant procedent sobretot de països d’Amèrica Llatina, nord d’Àfrica, de la Xina i del Pakistan. La majoria d’aquests alumnes nouvinguts han estat poc escolaritzats al seu país i altres vénen sense escolaritzar. Vull saber com es treballa en una aula d’Educació Especial i en una d’Acollida. El meu objectiu és conèixer més de prop els alumnes amb dificultats, ja sigui per una enfermetat, una dificultat d’aprenentatge, o per una precària o inexistent escolarització com he comentat més amunt; ajudar a interpretar què els passa i, com millorar les seves necessitats, quines estratègies i recursos s’utilitzen, etc. elaborant material didàctic, preparant activitats, col•laborant en la realització dels Plans Individualitzats... S’han de tenir molt clars els objectius que pretenem amb aquest tipus d’alumnat per saber on estan i què els hem d’oferir per avançar. Fins on poden arribar?; i aconseguir el que ens proposem. Aquestes vivències i coneixements em serviran per enriquir-me a nivell personal i professional. És evident que és un tema de gran embergadura i considerant la limitació de les hores que aquest primer Pràcticum té i les orientacions de la tutora externa, he pensat que seria millor limitar la intervenció als següents aspectes: • Fer un breu estudi descriptiu de la diversitat al centre i de com és atesa en aquests moments, amb especial atenció als grups que l’any que vé aniran a l’Institut. • Aprofundir en les fonamentacions teòriques en les que es sustenten el disseny dels materials i les estratègies a fer servir. • Fer un petit estudi del material existent (autors, editorials, dossiers...) que vagi en el sentit del projecte per tal de poder utilitzar-lo i/o adaptar-lo. Penso que això pot fer possible un treball cooperatiu amb les persones implicades/responsables d’aquests grups, cosa que sempre és enriquidora. • Dissenyar materials i/o estratègies per treballar els continguts apresos durant les sessions. • I si és possible, poder aplicar-los en una situació real de classe i fer-ne una primera avaluació per determinar les febleses o fortaleses que puguin tenir i fer-ne les correccions oportunes. Per tant un dels objectius d’aquest Pràcticum I també és la recopilació de materials i recursos didàctics sobre l’avaluació. Hem de tenir present el que diuen Mauri, Monereo i Badia, a la introducció dels materials d’aula del Pràcticum, “considerarem la mediació psicopedagògica com un procés de col•laboració entre professionals de l’educació per a l’elaboració i selecció dels ajuts educatius necessaris i adequats per a aconseguir els objectius educatius. El psicopedagog no actúa sol en aquesta tasca sinó conjuntament amb altres professionals, els docents i els que pertanyen a altres serveis, creant zones de col•laboració conjunta de desenvolupament i prestació d’ajuts ajustats a les necessitats educatives que es desenvolupen en cada context”. Per això m’inspiraré en el caràcter mediat, social i col•laborativo-constructiu que el model d’orientació i intervenció col•laboratiu dóna a tota intervenció psicopedagògica; tot i que en un primer moment, en el pre-projecte, vaig començar per situar la idea dins del marc conceptual que ens dona el model constructivista de l’ensenyament-aprenentatge.

Tancament de l'assignatura i avaluació.

Bona nit a tothom!

L’impacte de les aplicacions didàctiques dels blocs és prou immediat. Es desenvolupa amb qualitat una metodología didàctica activa per obtener coneixements mitjançant un aprenentatge col•laboratiu i interactiu, i alhora integrar noves maneres d’aprendre a través d’un aprenentatge que tendeix a la competència en alfabetització digital, com a estadi inicial per a l’obtenció de competències en l’alfabetització en informació. Ens ajuda a exercitar-nos en l’aprenentatge permanent, a través de l’actualització assequible de notícies , recursos i documents que permet els blocs. Una qüestió molt important és que pot desenvolupar amb solidesa una metodologia didàctica d’adaptació tenint en compte dinàmiques i ritmes d’aprenentatge diferents com també estímuls i interessos diversos.
Els blocs evidentment, ofereixen inculcar els principis de la deontologia investigadora i professional, mitjançant una reflexió des de l’experiència sobre els continguts, la qualitat, el treball constant...És un bon recurs per organitzar el contingut i l’argumentació discursiva del contingut, com també per comprometr’s en la qualitat, per assegurar-se així un espai propi en la comunitat, una identitat, mitjançant l’exposició, la defensa i el fonament dels continguts.
Per les característiques, la flexibilitat, el dinamisme, l’aprenentatge distribuit i l’aprenentatge col•laboratiu, els blocs es converteixen en una eina molt útil en la societat del coneixement, en que és necessari l’aprenentatge continuat, al llarg de tota la vida. Els individus que siguin capaços de desenvolupar les competències necessàries per a aquest tipus d’aprenentatge, que descobreixin i adoptin eines i mètodes nous, com els blocs, per crear i enriquir dia a dia la seva base personal de coneixement i desenvolupar aquestes competències, i el que és més important, per compartir-la amb altres que els ajudaran a enriquir-la encara més, estaran preparats per afrontar els reptes de treball i de la vida.

Com ja comentava a l’inici de curs, no tenia coneixement de cap tipus sobre els blocs i haig de reconèixer, no ho negaré, que em vaig posar una mica nerviosa al saber el tipus de feina que es realitzaria i la veritat és que sense saber encara el contingut exacte de l’assignatura em vaig apuntar per fer un curs on-line sobre les Webquest que oferia La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (xtec) però no quedaven places... i, quina casualitat!
A priori pensava utilitzar els coneixements del curs per treballar a l’assignatura de les TIC, quin error. Conforme anaven passant els dies, les hores llegint els mòduls i realitzant les Pac se m’anaven obrint un gran ventall de possibilitats de treball tant del bloc com de les Webquests. Realitzant la Webquest en grup, sort que un dels companys dominava força aquest tipus de recurs sinò encara estava suant. Estic contenta de com “han evolucionat els meus coneixements amb aquesta assignatura”; el fet d’haver creat un bloc, una Webquest, avaluar un material didàctic...per a mi ha estat difícil però ara puc “ensenyar” a l’aula com a mestra i “assessorar i orientar” d’una altra manera com a futura psicopedagoga utilitzant aquests recursos i el que és millor, en totes les àrees i en totes les temàtiques. Només cal “voler” perquè el “puc” gràcies a aquests tres mesos ja el tinc! Per tant avaluo molt positivament aquesta assignatura.

Gràcies a tots i totes!

4.Comentaris i valoracions de les Pac

Bona nit a tots,

La Webquest que vaig realitzar amb l’Andrés i la Pilar anava dirigida a alumnes de 4 d’E.S.O.

http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=1008&id_pagina=1

Ens vam centrar en aquesta franja perquè en aquestes edats ja tenen un esperit crític i una certa capacitat de raonament. Es tracten temes relacionats amb la interculturalitat ja que partint de la situació en la qual actualment conviuen diferents cultures dins les aules es fa necessari, quasi obligatori incloure dins el currículum aquest aspecte. Alguns dels objectius que perseguiem van ser:
-valorar i respectar la diferència cultural i la igualtat de drets i oportunitats entre cultures.
- comprendre el valor del diàleg, la cooperació, la solidaritat i el respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.
- assumir amb responsabilitat els deures i exercir els drets respecte als altres.
- resoldre els conflictes pacíficament rebutjant la violència, els prejudicis i estereotips de qualsevol tipus.
- gaudir de l’aprenentatge d’una manera diferent, d’un nou recurs per treballar la Interculturalitat.

El reconeixement efectiu d’un marc socio-intercultural, en una societat democràtica, es pot aconseguir a través de l’ús crític de mitjans de comunicació com són les Webquests, en el procés d’ensenyament-aprenentatge. L’aprofitament d’aquests recursos tecnològics en tots els àmbits educatius es converteix en una excel•lent oportunitat per interpretar una realitat cultural amb tota la seva complexitat. És un repte per l’educació la consolidació d’uns valors que afavoreixin la construcció d’una ciutadania intercultural. És indiscutible que les Webquests en sí mateixes, junt amb el seu potencial informatiu han de contemplar-se com a suggerents recursos didàctics per desenvolupar l’acció educativa de la interculturalitat. Per aconseguir aquesta millora en l’aprenentatge intercultural és necessari haver fet un treball previ: reflexionar sobre la pròpia identitat i els valors que la determinen.

Les Webquests, és cert que són una experiència innovadora i, per tant, recent en el nostre país que tracta d’utilitzar Internet com un recurs didàctic en Educació. Precisament, a causa de la novetat del recurs no es posseeix encara un nodrit catàleg, però com a professionals de l’educació hem de saber escollir aquell que millor s’ajusti a les nostres intencions de treball i defensar-lo com un altre recurs que podem incloure dins l’aula. Hem de pensar al cap i a la fi que el creador de cada una d’elles, en el moment de desenvolupar-la ja té al cap un propòsit pedagògic sobre el qual s’acomoda l’activitat. Sota el meu punt de vista no es tracta per tant de que la Webquest es converteixi en una espècie de joc on-line, esporàdica i desprovista de qualsevol connexió amb el currículum sinó tot el contrari; i és tasca del professional saber reflexionar i valorar d’una manera crítica si el material serveix o no per treballar segons els continguts i finalitats que prèviament s’ha marcat. Després de realitzar aquesta tasca de valoració i seguiment de la segona i tercera Pac crec que són molt importants els aspectes metodològics que hi ha al darrera. El treballar amb aquest tipus de recurs implica: treball en equip, la interacció i participació de tots, responsabilitat individual i de grup, familiarització amb els recursos on-line, organitzar la informació per categories i el desenvolupament d’habilitats socials. Sobretot m’ha fet reflexionar i revalorar en gran mesura el text escrit i la destresa mental i operativa en els procediments de tractament de la informació, el fet de que converteix a alumnes i educadors en processadors i creadors d’informació desenvolupant activitats col•laboratives d’ensenyament-aprenentatge. I com a futur psicopedagogs crec que és una molt bona eina per treballar trencant els límits de l’aula tradicional i per treballar en situacions en que les desigualtats poden ser molt evidents.

Avaluació de recursos per treballar la interculturalitat en línea.

Hola a tots!

Les Webquests són en realitat una unitat didàctica realitzada amb un format relativament nou, atractiu, que utilitza Internet com a mitjà pedagògic amb l'objectiu d'incentivar als alumnes, o a qui vagi dirigida, en les tasques d'investigació i en el treball cooperatiu.

El recurs que he analitzat porta per títol: Webtour-multicolor. Un Viaje a favor de la tolerancia y el respeto hacia otras culturas. I la podem trobar a la següent URL:
www.xtec.es/~fdenia/castellano/forum/spanish.html.

Algunes de les finalitats que persegueix són clares; a través d’una visita virtual es pretén recollir informació, triar-la, gestionar-la i preparar-la juntament amb els companys per realitzar una exposició a tot el grup implicant activament a l’alumnat, a la vegada que es potencia l’aprenentatge col•laboratiu i la investigació per aprendre.

En termes qualitatius diria que es procura facilitar als alumnes els millors recursos disponibles a la xarxa, donat que la documentació ha estat prèviament seleccionada, tot i que trobo que es podria haver escurçat el nombre de links per agilitzar la tasca. I amb el seu disseny innovador resulta força atractiva, propera i molt motivadora.

L’escola, com espai privilegiat de la diversitat, ha de cuidar les relacions amb el fi de que les diferències es visquin com una font de riquesa i no com quelcom que dificulta la vida escolar. Per tant, és important treballar l’educació intercultural utilitzant aquests recursos per ajudar a combatre els estereotips i prejudicis discriminatoris que es poden crear distorsionant una realitat simplificada, d’una manera crítica però desde la llibertat.

3. Seguiment i evolució de la Webquest

Bona nit nois i noies!

Realitzar una Webquest no ha estat gens fàcil, és un gran projecte que comporta moltes dificultats que cal superar, però el fet de ser una tasca conjunta motiva i sobretot enriqueix i fa que no hagi estat tant feixuc.

La nostra Webquest es centra en el RACISME i els prejudicis que l’envolten; a tot allò que creiem saber dels altres sense parar-nos a pensar com és la realitat, sense conèixer a l’altre abans d’emetre un judici de valor només pel fet de ser de diferent cultura. I que l’únic que fan els prejudicis és impedir que mirem més enllà dels nostres ulls i procurem per una bona con vivència. El que perseguiem era que els alumnes entenguéssin la importància de conèixer als altres i respectar-los pel què són i com són.

El treball l’hem dirigit als alumnes de 4t d’E.S.O. però també podria anar adreçada als alumnes de Batxillerat ja que a aquestes edats ja tenen una major capacitat de crítica i raonament. Creiem que la Webquest és una eina molt pràctica per afavorir la investigació que plantegem, que es presenta com una unitat didàctica que ajuda a estructurar en diferents apartats i passos l’activitat que proposem amb l’alumnat. A més, els permet avançar, per retrocedir quan ho considerin necessari per anar desenvolupant les tasques que se’ls hi encomanen. Afavoreix la posada en comú d’idees, aportacions i propostes sobre les que reflexionar i debatre en grup i facilita el treball, ja que tant poden treballar a casa com a l’aula fomentant així un nivel força alt d’interculturalitat.

Pel que fa al treball en equip crec que ens hem coordinat bastant bé. Vam anar posant les nostres propostes en comú. Al principi teniem un gran ventall de possibilitats i va ser complicat escollir-ne només unes, perquè totes ens semblaven importants però calia centrar-se en aquelles on es treballessin els conceptes que preteniem. No vam tenir problemes ja que coincidiem en opinions i en la manera d’entendre i configurar el treball i això va facilitar molt la tasca.
Les tasques les hem anat repartint segons ens hem anat veient més còmodes. L’únic problema que hem tingut, si es pot dir problema, és que al penjar l’enquesta en document Word ens costava que quadrés dins del format, i amb els enllaços i les imatges, però ho vam resoldre de manera eficaç.

Per acabar m’agradaria destacar que ha estat una tasca costosa i elaborada però alhora molt GRATIFICANT!!