Les últimes sessions

Deu ser una sensació però em sembla que aquest pràcticum encara se m’ha passat més ràpid que el primer i que em falten moltes hores per seguir treballant i fent feina. Vaja, que m’he quedat curta...però si em paro a pensar crec que pel poc temps que tenim de pràcticum he fet força tasca. I no m’agradaria deixar el blog sense comentar a grans trets que és el que tinc previst fer en les últimes sessions, aquest final de setmana i la que vé, ja que el divendres és l’últim dia per publicar entrades.

He acabat d’enllestir el nou model de Pla Individualitzat i la graella per avaluar les competències bàsiques està quasi enllestida. Presentaré ambdues tasques la setmana que vé davant del Claustre i aprofitaré per despedir-me, agraïr el suport i l’ajuda que m’han ofert i com no, desitjar molt Bon Nadal i Bones Festes a tots i totes. Amb el Carlos segueixo fent sessions dins l'aula, de suport d’aquelles assignatures que segons l’horari li toquen i sobretot també sessions fora l’aula ordinària per treballar aquells aspectes que necessita una intervenció més individual tenint el compte el seu trastorn (treball de rutines; hàbits; i sobretot exercicis senzills per treballar la comprensió oral, no escolta gaire, li costa fer cas i tenir paciència, però no és agressiu; i les emocions en general).

M’ha dit l’Anna que la setmana que vé podré assistir a una reunió que té ella amb la Fundació ONCE per parlar de dos nens d’Infantil amb problemes visuals. Es concretarà quin tipus de casos són en particular i que s’ha de treballar, els suports que necessiten, el tipus de material que se’ls pot proporcionar, etc.

M’agradaria comentar també que no he pogut estar present quan l’Anna passava proves a aquells alumnes que se’ls havia realitzat una demanda i que de cara al tornar de vacances m’avisarà perquè el dia que tingui pensat passar-ne alguna hi pugui anar. Li he agraït molt ja que hem parlat molt de proves tant amb ella, com al llarg dels estudis de psicopedagogia, però no sabia físicament com eren (ara sí), ni com es passaven...el que m’ha sorprès és els diners que costen algunes d’elles, com per exemple el material del test WISC-IV. Entre 400 i 600 euros...No m’estranya que el cuidi tant i el tingui tant ben guardat!!

Anàlisi DAFO

Presentació de la intervenció

La intervenció psicopedagògica que estic realitzant és a un centre concertat del barri de l’eixample esquerre de Barcelona. Em centro en el tractament de les Necessitats Educatives Específiques en l’etapa d’Educació Primària. Concretament faig el seguiment específic d’un nen de segon curs que té diagnosticat un TGD (Trastorn Generalitzat del Desenvolupament) amb Asperger. També he estat modificant i actualitzant el model de Pla Individualitzat i he realitzat una graella per poder avaluar les Competències Bàsiques (en aquest cas, el document serveix per tot l’alumnat de primària). A banda, he estat ajudant a la psicopedagoga i a les corresponents tutores a començar el redactat d’un PI i a modificar-ne un parell més.
El que intento fer en totes i cada una de les sessions és partir de l’observació i l’anàlisi de la realitat escolar. D’aquesta manera puc reflexionar sobre les estratègies necessàries per a poder oferir assessorament tant al professorat del centre com al propi alumnat i a les seves famílies. En aquest sentit, vull destacar la constant coordinació que realitzo amb la meva tutora que és precisament la psicopedagoga del centre, la tutora d’en Carlos, el nen el qual faig la intervenció directament, així com amb les famílies d’aquest i les dels quals m’he involucrat en la realització i/o modificació dels PI i amb els serveis externs del sector, sempre que ha estat possible, per tal de poder, avaluar i fer el seguiment dels alumnes concrets.
Un dels objectius principals i realitstes que em plantejo assolir és justament el d’adquirir les habilitats i actituds pròpies del psicopedagog/a en la seva tasca diària dins de l’àmbit escolar. Assessorar des d’una doble vessant: equips docents i famílies.

Matriu DAFO sobre la implantació del pla de treball:

Debilitats
- Manca de disponibilitat horària per poder assistir a totes les reunions i entrevistes realitzades (amb famílies, amb la Direcció del centre, amb alguns serveis externs, etc.)
- Recursos humans insuficients per atendre la diversitat i les NEE, (falten vetlladores per atendre correctament a tot l’alumnat).
- Arribada de professorat interí i substitut a qui se li fa difícil fer el seguiment dels casos en un període de temps tan breu.
- Dificultat d’atendre l’alumnat objecte d’intervenció dins de l’aula ordinària.
- Poques ocasions per intercanviar informació amb les mestres tutores.
- Flexibilitat horària limitada donat que es prioritzen les reunions de cicle i claustre en hores d’exclusiva i falten hores per reunir-se amb la psicopedagoga.
- Força mobilitat d’alumnat (augmenta cada curs) i moltes adopcions de nens estrangers (parla no romànica).
- Necessitat de mediadors i/o traductors per a comunicar-se amb les famílies.
- Desconeixement de les funcions de la psicopedagoga per part d’alguns membres del professorat.

Fortaleses
- Equip directiu i psicopedagoga amb experiència i anys de treball en el centre.
- Proposta metodològica ben definida en el Pla de Treball.
- Bona temporització de les fases a desenvolupar i de cada una de les sessions de treball.
- Gran ventall d’oportunitats per a aplicar coneixements psicopedagògics.
- Elevada implicació de la tutora (psicopedagoga del centre) en la planificació i seguiment de les pràctiques.
- Bona acollida per part de la direcció i dels professionals que hi intervenen (psicopedagoga, mestres i professors).
- Coordinació regular i adequada amb la meva tutora, i la resta de tutores que estaven implicades amb major o menor grau amb les meves pràctiques.
- Predisposició per compartir informacions i documents tant amb la psicopedagoga com amb les mestres tutores del centre.
- Intercanvi d’experiències i opinions amb les mestres tutores de l’alumnat objecte de la intervenció.
- Facilitat d’accés a la documentació específica (dictàmens, proves diagnòstiques, informes, etc.).
- Ús regular de materials psicopedagògics (tests psicològics, fitxes de treball, jocs...).
- Llibertat d’actuació i adequació a les necessitats reals.

Amenaces
- Ocupació de les vacants generades durant el curs per part de més alumnat estranger nouvingut amb dificultats d’aprenentatge.
- Manca de disposició per part d’algunes famílies a acceptar els suggeriments i les orientacions psicopedagògiques facilitades.
- Poca formació del professorat respecte al tractament de trastorns i retards.
- Sol•licitud d’ajuda a serveis externs per part de les famílies però en alguns casos poca constància en l’aplicació dels recursos oferts.
- Poca motivació i esperances per part d’alguns mestres/professors pel que fa a les ajudes externes.
- Manca de temps i recursos per poder atendre ràpidament totes les demandes.

Oportunitats

- Coneixement de la línia d’atenció a l’alumnat NEE en un centre amb realitat educativa ben diferent a la del meu centre de treball (tot i trobar-se en una zona bastant propera).

- Col•laboració amb l’escola d’Educació Especial del districte per tal de fer propostes d’escolarització el més adequades possible.
- Establiment de contacte amb els instituts adscrits per fer un bon acompanyament de l’alumnat que marxa a 6è de primària.
- Aconseguir certa estabilitat dels membres dels Serveis Educatius del Districte amb els quals es treballa (personal del CRP, CSMIJ, LICs, etc.) i d’altres Serveis Externs (Fundacions privades que col•laboren amb el centre).
- Aplicació dels supòsits teòrics del projecte en un context real d’intervenció.
- Participació en els processos de planificació de propostes de treball dins i fora l’aula i de realització i modificació dels Plans Individuals.

Estratègies i indicadors d'èxit

Estratègies ofensives: suposen aprofitar tant les fortaleses (internes) com les oportunitat (externes) per aconseguir el nostre objectiu:

- Potenciar les relacions amb altres institucions educatives del barri a través de l’organització d’activitats de manera conjunta.
- Elaborar les pautes d’actuació a seguir per a la derivació d’alumnes a serveis externs en funció de les seves necessitats.
- Donar a conèixer al claustre el protocol de les noves propostes de treball, d’escolarització, de Plans Individuals que es realitzen adreçades a l’alumnat amb NEE.
- Fixar un calendari de treball per oferir assessorament als mestres en relació als diferents tipus de trastorns i retards presents en el centre.

Estratègies defensives: utilitzen les fortaleses del centre per minimitzar o contrarestar les amenaces (externes):

- Proporcionar una bona acollida al professorat nouvingut i fer-li un bon traspàs de la informació i documentació dels alumnes amb NEE.
- Fer un treball de conscienciació amb les famílies per tal d’aconseguir que la derivació als serveis externs sigui molt més efectiva i acceptin de bon grat els consells.
- Dotar de materials nous i actuals l’aula d’acollida i la d’educació especial per tal d’atendre adequadament l’alumnat procedent de països estrangers.
- Mantenir una estreta coordinació amb la psicopedagoga per tal d’anar prenent més consciència de les seves funcions i competències.
- Aconseguir implicar totalment el claustre de mestres perquè adoptin una metodologia de treball més constructiva i col•laborativa.

Estratègies de reorientació: pretenen superar les debilitats (internes) aprofitant les oportunitats que ofereix l'entorn:

- Demostrar a l’Administració la necessitat de més recursos humans per atendre les necessitats específiques dels alumnes més petits del centre.
- Promoure l’organització de sessions de treball de la llengua catalana amb les famílies a partir de l’ajut de l’assessor LIC i de voluntaris lingüístics.
- Aconseguir certa flexibilitat pel que fa a la línia metodològica d’atenció a l’alumnat NEE per tal de poder atendre’l dins de l’aula ordinària.
- Generar els espais de temps necessaris per a l’intercanvi d’informació entre mestres tutores.

Estratègies de supervivència: davant les debilitats (internes) i amenaces (externes) a les quals s'enfronta el centre, és necessari optar per un canvi per superar ambdues situacions:

- Formar i orientar el professorat en relació als temes d’atenció a la diversitat, alumnat NEE i adaptacions curriculars.
- Mantenir entrevistes periòdiques amb les famílies per informar-los de l’evolució personal dels seus fills i fer-los “cooterapeutes”.
- Facilitar la presència de la psicopedagoga a les reunions de cicle per tal de poder fer un tipus de treball més concret de retorn dels aspectes destacats de l’alumnat objecte d’intervenció.
- Garantir la continuïtat de la intervenció psicopedagògica malgrat el trasllat de lloc de treball d’alguns membres de la plantilla de l’escola.


CONCLUSIONS

He realitzat les pràctiques al llarg de tres mesos, concretament els dilluns de 15 a 17h, els dimarts de 16 a 17h i els dijous de 9 a 11h, realitzant el total de 75 hores presencials que es demanen. La meva tutora ha estat la psicopedagoga del centre, amb la qual he col•laborat amb la realització de la graella de les competències bàsiques i del model del nou PI, a més de realitzar-ne de nous i revisant-ne d’antics... així com petites intervencions dins i fora de l’aula amb un alumne de segon que té un TGD amb Asperger.
Tot i ser el segon Pràcticum, les diferències són enormes: només per nombrant-ne algunes diré que no he estat gens nerviosa, i això sempre és positiu, he pogut estar amb una psicopedagoga ja que en el meu primer no va poder ser, he vist també la manera que tenen de treballar tant diferent els psicopedagogs als centres públics i als concertats. Haig de dir que aquest semestre ha estat molt complert i estimulant per a mi, per diversos motius. Pel fet de ser el segon any, ja havia après determinades coses, que he pogut posar en pràctica aquest any des del començament, però moltes altres de noves he après també.
Però sens dubte, la millor experiència ha estat actuar com una psicopedagoga, tant amb els alumnes (en el meu cas, amb el Carlos), com amb la pròpia psicopedagoga i tot el claustre, orientant-los i per facilitar una mica més la seva tasca a través de la modificació i creació de diferents documents. Només amb l’experiència s’aprenen coses que les teories no poden ensenyar.
El més difícil que he hagut de dur a terme durant durant el període de pràctiques, ha estat el haver de mostrar-me ferma i segura, però sense excedir-me, davant alguns mestres del centre que eren poc recíprocs envers les millores que proposava. En aquest sentit, he après també a tractar als adults coneixent-los a cada un d’ells i així saber com tractar-los en cada moment.
En resum, ha estat una experiència molt formativa i satisfactòria, no només a nivell professional, sinó també a nivell humà, doncs també les interaccions amb els altres ens fan aprendre moltes coses noves cada dia.

Valoració crítica

Tot i la gran quantitat de coneixements relacionats amb l’exercici de la professió, que una estudiant de psicopedagogia pot aprendre durant la realització dels pràcticums, tampoc m’agradaria deixar d’aportar el meu punt de vista respecte d’algunes observacions molt particulars que he anat constatant al llarg d’aquest període, i que encara que sóc plenament conscient de la seva dificultat alhora de posar-hi remei, crec que és important tenir present la poca disponibilitat d’espai temps existent per a fer una veritable intervenció psicopedagògica de sessions setmanals i mensuals en un determinat període de temps, tant en nens com en adults, degut a l’enorme demanda existent dels serveis psicopedagògics.
Al igual que en l’anterior pràcticum, segueixo creient que l’actual sistema educatiu no és capaç de cobrir la demanda existent d’alumnes amb necessitats educatives especials, per la qual cosa, i des d’un punt de vista dels alumnes, seria important replantejar-se la possibilitat d’incloure més professionals a tots els centres educatius sigui quina sigui la seva titularitat i realitat.
I per acabar vull fer una petita reflexió pels futurs estudiants de psicopedagogia, que hauran de fer els seus pràcticums en l’àrea educativa, així com als tutors i consultors que els acompanyaran en aquest recorregut tant transcendental per a les seves futures aspiracions professionals: lluitem, lluitem tots junts per un pràcticum educatiu que no converteixi als estudiants de psicopedagogia en pidolaires de les pràctiques i els col•loquin en el sotsobre inquiet que els dugui a un pelegrinatge absurd per diversos centres públics o concertats, a la recerca d’algun alumne al que puguin simplement observar.

Test del psicopedagog

Llegint, buscant i documentant-me ja per preparar l’imminent debat que d’aquí uns dies farem, he trobat un document molt interessant sobre unes Jornades de Foment de la Investigació promulgudes per la Universitat Jaume I, on el tema central precisament era debatre i analitzar el perfil professional del psicopedagog/a.
L’he estat llegint per sobre i he trobat un test senzill que es pot realitzar ràpidament on es demana la teva opinió que més s’ajustaria al treball del psicopedagog/a. No hi ha una resposta correcta i una d’incorrecte o pots estar d’acord en més d’una resposta... simplement és per curiositat, reflexionar, posar-te a la pell i veure què és el que faries i què creu cadascú. Si més no és entretingut. Us animo a fer-lo!!

1.- Quina és la funció prioritària d’un psicopedagog?
Prevenir, investigar, formar
Diagnosticar, avaluar, detectar
Assessorar, col•laborar, dinamitzar
2.- Un mestre té una aula amb un 60% de xiquets immigrants i et demana ajuda per atendre eixa diversitat, què li aconsellaries?
Li aconsellaria que intente que els grups culturals minoritaris s’adapten a la nostra cultura.
Li aconsellaria que done veu a les altres cultures, però prioritzant la nostra.
Li aconsellaria que reconega el valor de totes les cultures, donant oportunitat de participar a totes.
3.- Quina d’aquestes afirmacions penses que hem de perseguir?
Reconèixer el valor de la diversitat cultural.
Absorció de les diferents cultures en una societat més homogènia.
Crear una cultura comú amb aportacions de tots els grups ètnics.
4.- Amb qui prefereixes col•laborar per a aconseguir informació del xiquet/a?
Amb tots els docents que tenen contacte directe amb el xiquet/a.
Amb altres professionals (logopeda, SPEs, pediatra...).
Amb els tutors.
5.- Et demanen assessorament sobre què fer amb un xiquet/a de 5é Primària nouvingut d’origen romanès. Quina d’aquestes tres afirmacions seria la teua prioritat d’actuació?
Aprenentatge de la llengua a l’aula de compensatòria per a què s’incorpore el
més ràpid possible al a. ritme ordinari del grup classe.
Que puga participar, ajudat d’un company traductor, en algunes activitats del grup classe.
Fer els primers dies d’estada, amb ajuda d’un company traductor, activitats de
benvinguda (amb aportacions també seues), prioritzant la inclusió socialització d’aquest alumne.
6.- Quina és la font d’informació més important per a fer l’avaluació?
La que procedeix d’altres professionals.
La que procedeix de l’anàlisi dels resultats del programa.
La que procedeix dels resultats de l’entrevista.
7.- El centre on estàs treballant vol realitzar la Setmana de Participació, i et demanen assessorament. Com l’enfocaries?
Tradicions típiques de Castelló per tal que els foranis ho puguen conèixer (Magdalena, romeria, llegenda i mitologia...).
Fer una setmana de les cultures, on tots els països que tenim a l’escola es puguen veure representats, ajudats pels pares/mares.
Fer una setmana de participació per a totes les comunitats que tenim a l’escola, amb associacions externes que ens ajuden (gitanos→Associació Gitana;immigrants→Associacions, ONG’s; síndrome Down→Associació Síndrome Down), participant tots els membres de la Comunitat Educativa en aquest projecte com (participació activa).
8.- Uns pares/mares et demanen ajuda per a resoldre una qüestió: no saben on matricular el seu xiquet/a amb retard mental moderat. Quina opció aconsellaries:
Centre específic.
Aula enclau (d’Educació Especial) dins d’ un centre ordinari.
Centre ordinari.
9.- En quina d’aquestes afirmacions estàs més d’acord?
La institució escolar no pot solucionar els problemes socials dels seus alumnes
Als alumnes amb nivell socioeconòmic baix s’ha d’adaptar el currículum segons les circumstàncies
L’escola ha d’afavorir el canvi social
10.- Per a què diagnostiques prioritàriament?
Per a obtindre informació personal d’un subjecte.
Normalment no diagnostique.
Per a obtindre informació per a l’elaboració d’un programa.
11.- Quina seria la teva resposta a la diversitat?
Integrar a l’alumne diferent al grup dominant tot acceptant les seves peculiaritats.
Propiciar interaccions enriquidores entre tots els alumnes
No existeix tal diversitat.
12.- Què és més efectiu per a planificar una intervenció?
Obtindre informació d’una entrevista.
Utilitzar la informació prèvia per a desenvolupar un programa.
Obtindre informació d’altres professionals
13.- Quina seria la ubicació més adequada per als xiquets/s que arriben per primera vegada al centre.
Aula d’acollida.
Aula PASE centrada en l’aprenentatge de la llengua d’acollida.
Aula ordinària.
14.- La teua pràctica educativa, va adreçada principalment a....
Xiquets amb n.e.e.
Tots els xiquets.
Alumnat nouvingut.
15.- Amb quins d’aquests agents et sols coordinar més?
Amb els diferents professionals de l’ajuda (logopeda, PT, Pediatra...).
Amb els pares, el xiquet/a o tutor.
Amb tota la comunitat educativa.
16.- Els programes d’intervenció del meu centre sobre atenció a la diversitat s’adrecen, prioritàriament a:
Millorar les relacions entre els alumnes de l’aula.
Adaptar-se al model dominant dels alumnes de l’aula.
Integrar els grups minoritaris al grup dominant.
17.- Treballes en un centre ordinari de Castelló, on hi ha un 35% de xiquets nouvinguts. Quina seria la teua línea d’actuació?
Iniciar el programa d’intervenció a nivell de centre “Apropem l’escola al barri”.
Assessorar als tutors per a millorar el procés d’ensenyament- aprenentatge.
Intervindre especialment en els xicotets grups on es detecten problemes.
18.- A l’hora d’intervindre en una aula amb alumnes immigrants procedents de diverses cultures, què suposa per a tu, aquesta diversitat?
Una realitat rica i dinàmica que reconeix positivament el valor democràtic de la diversitat cultural i el mestissatge i enriquiment cultural.
Una amenaça per mantenir la cultura dominant del nostre país.
Un manteniment de la coexistència i equilibri entre les cultures minoritàries, eradicant els estereotips i actituds racistes i oferint el millor de la cultura dominant i la igualtat dels drets per a tots.
19.- En la resolució de conflictes, la millor intervenció seria:
Sessions individuals i/o en xicotet grup per a resoldre problemes específics.
Activitats en gran grup per resoldre problemes generals.
Mediació entre iguals per resoldre dificultats.
20.- En general, es donen més situacions violentes en una aula diversa culturalment?
Sí. La presència d’alumnes d’altres països és una font de conflictes.
No, perquè les relacions interculturals suposen una font d’enriquiment.
No, sempre que s’adapten a les normes socials.
21.- En la teua tasca diària, realitzes una contínua investigació que repercuteix en la teua pròpia acció?
No, la nostra tasca abraça aspectes més importants.
Si, però amb la col•laboració d’altres especialistes.
Si, implicant a tota la comunitat educativa.
22.- Els documents normatius del teu centre (P.E.C., P.C.C...) responen a la diversitat de tots els alumnes?
Poden adaptar-se per a la gran majoria.
Només són adaptables per als que “van bé”.
Poden adaptar-se per a tots, incloent els alumnes amb necessitats més
específiques.
23.- La diversitat afavoreix la innovació educativa?
Sí, l’afavoreix.
No la afavoreix, sinó que la dificulta.
L’afavoreix, sempre que es prioritze el model dominant.
24.- Consideres que una de les tasques del psicopedagog és formar ...
Al xiquet/a i a la família
Al xiquet/a i als companys especialistes.
A la comunitat educativa.
25.- Quina proposta trobes més adient per a un xiquet immigrant de 15 anys amb mancança d’interès i motivació que ha vingut nou a un institut?
Activitats grupals relacionades amb el coneixement del seu país.
Activitats fora de l’aula, per motivar-lo.
Activitats grupals relacionades amb la nostra cultura per conèixer-la millor.
26.- Assenyala la resposta més adient....
Els centres específics d’Educació Especial són els espais més adequats per a certs xiquets/es.
Hem d’anar més enllà i propiciar l’escolarització en aules d’educació especial en els centres ordinaris
La millor resposta són les aules ordinàries amb els suports necessaris, encara que el grau de deficiència siga molt alt.

Les Competències Bàsiques

A banda d’anar actualitzant el PI pel centre, haig de fer una graella pels mestres perquè junt amb els continguts (matèries) també avaluïn les competències. Sí que tenien en compte les competències a l’hora d’avaluar però no tenien una graella on es veiés de cada competència que és el que s’ha de tenir en compte. Aquesta graella l’han de fer servir tots els mestres i avaluaran tenint en compte a tot l’alumnat tenint i el seu nivell. A vegades costa entendre el significat de “competència” o no acabem d’entendre per què serveixen i què s’ha de contemplar quan s’avalua per competències. Les competències suposen un canvi en l'avaluació, ja que s'han de considerar percentatges d'assoliment, és a dir, tenir uns indicadors de progrés que mirin el procés global abans que els resultats i que combinin els instruments i dades de les diferents matèries, donat que totes contribueixen a treballar les competències. Provoquen una major varietat de mètodes d'avaluació, ja que l'examen no serveix per mesurar algunes de les adquisicions en el camp competencial, i per tant afecten a la metodologia didàctica.
Crec que he trobat una definició molt senzilla però molt correcte que a mi m’ha ajudat a entendre-ho: “competència vol dir ésser capaç d'utilitzar els coneixements i les habilitats que una persona té en contextos i situacions quotidianes, en les quals es fa necessari coneixements vinculats a diferents sabers i per tant coneixements transversals”.

Us passo uns enllaços d’uns vídeos que he trobat interessants pel que fa a les competències i que si més no ens fan reflexionar:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=kS00Kqm5D-s

Conferència den Fernando Trujillo (@ftsaez) al CEP de Granada. Fa una bona anàlisi dels criteris d'avaluació del currículum i demostra com ens indiquen que els docents hem de crear situacions d'aprenentatge per aconseguir que les competències bàsiques quedin assolides.

http://www.youtube.com/watch?v=TbxV0gQwDN0&feature=player_embedded#!

Es titula "Carta de un alumno a su profesor", són reflexions que sabem i coneixem perfectament però que convé no oblidar.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Spjan-n5-Ww
"Habilidades y competencias para el siglo XXI", ens mostra cap a on hem d'enfocar els nostres objectius.

Què hem de tenir en compte a l'hora de plantejar un PI?

La proposta d’elaborar un pla individualitzat pot sorgir d’un dictamen d’escolarització, d’un informe psicopedagògic o a demanda d’un tutor/a, o de qualsevol altre mestre/a o professor/a de l’equip docent si identifiquen que per al progrés d’un alumne/a no són suficients les mesures d’atenció a la diversitat planificades per al centre en general o per al seu grup classe en particular. L’elaboració d’un pla individualitzat s’ha de fer sempre des de la perspectiva inclusiva i pot requerir la revisió de com s’organitzen els recursos disponibles de l’aula i del centre.
Es pot elaborar en qualsevol moment de l’escolaritat d’un alumne/a i en qualsevol etapa educativa, l’educació infantil, l’educació primària, l’educació secundària obligatòria i el batxillerat, Es pot finalitzar un pla individualitzat en qualsevol moment i abans del temps inicialment previst, a proposta de la persona tutora de l’alumne/a o de la persona coordinadora del pla i amb l’acord de l’equip que el porta a terme i escoltada la família. La decisió motivada de finalitzar anticipadament un pla individualitzat l’ha de prendre i signar el director/a, hi ha de constar el coneixement de la família i es farà constar en el document del pla i en l’expedient acadèmic de l’alumne/a
Qüestions que ens hem de plantejar :

Donat que la mesura d'elaboració d'un pla individualitzat és una de les últimes i més extremes de les mesures a les que s'ha d'arribar, cal que tinguem present algunes qüestions com les que plantejo a continuació:
• Sou capaços de descriure les dificultats que té l’infant per aprendre o per participar completament en la vida escolar?
• Identifiqueu les barreres a l'aprenentatge i la participació amb que s'enfronta l'alumnat i els aspectes clau en que caldrà parar l'atenció perquè pugui assolir les competències bàsiques?
• Heu parlat amb l’infant i amb els seus pares?
• Hi ha algun especialista que us pugui oferir consell o ajuda?
• Hi ha algun tipus de canvi que pugueu fer a l’aula o a l’entorn escolar?
• Hi ha algun canvi que podríeu fer als vostres mètodes didàctics, com podríeu aparellar l’infant amb algun altre estudiant?
• Partiu dels coneixements previs i les seves capacitats, sou conscients que si es parteix de les diferències, arribaran a nivells d'adquisició també diferents?
• Quines modificacions podríeu fer a cada matèria escolar en relació als continguts i/o nivell de continguts per fer-les més apropiades a les habilitats de l’infant?
• Quins canvis poden ser necessaris en relació a la manera d’avaluar l’aprenentatge de l’alumne?
• Com podeu encoratjar l’infant a participar més activament en altres activitats i recursos de l'entorn social?

Continuem el PI i més...

Hem continuat i acabat de realitzar el PI de l’alumna de 1 d’E.S.O. Precisament el divendres de la setmana passada la tutora va rebre una nota a l’agenda on la mare “disculpava” a la filla i a la vegada “buscava una excusa-justificació” perquè la nena no havia fet els deures dient: si no fa els deures, no passa res, oi?... llavors la tutora va trucar a la mare per explicar-li, primerament que ja se li feia un PI a la seva filla adaptant aquelles matèries necessàries i el nivell a les seves necessitats i possibilitats amb uns mínims que la nena ha de fer, que tampoc se li han de facilitar tant les coses i ha de veure que tant a casa com a l’escola volen i persegueixen el mateix: que sigui responsable amb la seva tasca diària i que a finals de curs superi els objectius i els continguts que s’han marcat en el PI, i segon que ja estaven acabant de redactar aquest document i que l’havia de citar per poder signar-lo.
Enllaçant amb això últim que he dit se’m va ocórrer, per anar-lo millorant, que l’última part del document hi hagués un full que fos de compromís, i així l’he titulat Full de compromís on quedés reflectit d’una manera molt clara i senzilla (i perquè no s’hagués de signar a cada pàgina com feien fins ara) els diferents professionals que intervenen: tutor/a; professionals del centre, en aquest cas la psicopedagoga sempre hi estarà; la direcció, que també sempre coincidirà; i la família, amb els noms i cognoms i al costat la signatura de tots ells. A sota d’aquesta graella es concretaria la data de realització del PI i la data de la propera revisió (orientativa).

Associació Mira'm

A banda de comptar amb l’ajuda d’especialistes en logopèdia, d’un gabinet psicopedagògic, del CSMIJ, del CDIAP, de la ONCE (que tots coneixem més o menys); i l’Escola Fàcia i la Fundació El Niu que ja he explicat en anteriors entrades; n’hi ha una altra que es diu Associació Mira’m i que també m’agradaria fer-ne cinc cèntims per si no la coneixeu.
És una Associació de psicoterapeutes especialitzats en la intervenció en Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) i Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD)
Programes i Activitats
1. Tractament precoç intensiu basat en l’Anàlisi Conductual Aplicat (ABA) per a infants afectats de TEA / TGD.
1.1. Intervenció intensiva (a partir de 9h/setmana);
1.2. Intervenció parcial (fins a 9h/setmana).
1.3. Intervenció de seguiment;
1.4. Consultoria Clínica (supervisió i assessorament mensual).
2. Assessorament i orientació a les famílies. Promoure la seva implicació activa en el tractament.

3. Col•laboració i treball interdisciplinar amb altres centres i organismes afins a aquest col•lectiu.
4. Coordinació i mediació entre l'escola, la família i l'equip terapèutic per tal d'afavorir la bona evolució dels infants afectats de TEA i TGD.
5. Suport especialitzat d'acompanyament escolar de l'alumne afectat de TEA/TGD a l'aula per garantir el seguiment de les classes i la interacció i la interrelació amb els seus companys.
6. Formació de professionals especialitzats en tractament conductual amb nens afectats de TEA/TGD. Convenis de pràctiques amb centres universitaris (UAB-Màster Psicopatologia Infanto-juvenil).
7. Xerrades informatives, cursos i assessoraments individualitzats per a organismes, escoles, centres especialitzats i centres universitaris.
8. Classes sobre TEA i TGD en el màster de Psicopatologia clínica Infantil i Juvenil de la UAB.
Objectius de l'associació
• Oferir un servei d’intervenció terapèutic tan bon punt es coneix el diagnòstic.
• Sol•licitar subvencions i ajudes econòmiques que permetin abaratir el cost de la intervenció.
• Aconseguir entrar dins la Xarxa Pública, tant en l’àmbit sanitari com en l’escolar.
• Consolidar el reconeixement, que hem aconseguit durant aquests anys de treball professional conjunt amb FIPA, continuant en l’exercici de la nostra tasca terapèutica.
• Simplificar els tràmits administratius.
Equip de terapeutes
A part de la dirección, la coordinació està composada per un equip de psicòlogues expertes en TEA i TGD i junt amb elles també hi col•laborem professionals de la psicología i l’educació.
Formació
També ofereixen:
1. Formació de professionals especialitzats en tractament conductual amb nens afectats de TEA/TGD. Convenis de pràctiques amb centres universitaris (UAB-Màster Psicopatologia Infanto-juvenil).
2. Xerrades informatives, cursos i assessoraments individualitzats per organismes, escoles, centres especialitzats i centres universitaris.
3. Classes sobre TEA i TGD en el màster de Psicopatologia clínica Infantil i Juvenil de la UAB.

Comencem un PI

Hi havia la necessitat de començar a realitzar un PI a una alumna de primer d’ E.S.O. que ja des de la primària portava arrossegant molts problemes sobretot en les àrees de llengües i matemàtiques i l’Anna encara es pregunta com és que s’ha arribat a aquestes alçades ja que la tutora de la nena d’aquesta any de seguida va veure que alguna cosa no anava bé i ho va parlar amb la psicopedagoga. Jo no conec l’alumna però aquella tarda vaig estar amb l’Anna i la tutora de l’alumna i vaig veure com treballen psicopedagoga i tutora conjuntament.
Ho vaig trobar molt interessant! A més em van demanar la meva opinió amb algunes coses tot i no conéixer el cas. Van ser tres hores que em van passar volant!
Primer de tot ja es van reunir amb la família per explicar el que estava passant i el que farien. La veritat és que es veu que la mare pel que em van explicar li era bastant igual el que es fés...Després, amb la graella d’adaptació a l’aula, el tutor i/o la psicopedagoga van “perseguint” a tots els mestres que donen classe a l’alumna perquè l’emplenin i un cop la tenen, quan poden, tornen a quedar per parlar del cas i començar a redactar conjuntament el PI. Una vegada acaben de realitzar-lo el signen conjuntament amb la representant legal del centre i es concerta una altra entrevista amb els pares per explicar el document i perquè el signin també.
Normalment les matèries que s’adapten són les instrumentals, mates, català i castellà; a secundària també s’ha de fer de l’anglès i de l’alemany a vegades ja que el tenen com a segona llengua estrangera. I el que jo no sabia és que aquest alumnat pot estar exempt de realitzar els exàmens d’aquestes llengües a les P.A.A.U.

Modificació dels PI

Una de les meves tasques és la de modificar els actuals PI que hi ha al centre ja que són força antics i alguns apartats estan poc detallats.
L’Anna em va demanar que estaria bé introduir també un apartat on es reflectís molt bé (a cop d’ull) quin tipus d’adaptació a l’aula ordinària té l’alumne tenint en compte el curriculum que segueix, especificant les àrees, els mestres que imparteixen l’assignatura, les activitats...i jo li vaig comentar que també seria interessant incloure com serien els exàmens i el tipus d’avaluació. A sota us mostro un exemple d’aquesta graella per l’alumnat de secundària que seria el mateix per els de primària, però canviant les matèries. Vaig començar fent la de primària, ja que és l’etapa en què em centro per fer les pràctiques però em van demanar si ho podia fer també per secundària i no hi vaig tenir cap inconvenient.

La resta del Pla Individualitzat mica en mica el vaig millorant i consensuant amb la psicopedagoga.

Treballar amb en Carlos

El Carlos no té un PI perquè l’Anna em va explicar que consideren que encara és massa petit i la Mercè, la seva tutora, tampoc ho creu necessari ja que dins de tot segueix força bé les classes. La veritat és que sí, és un nen que tot i tenir diagnosticat TGD amb Asperger he anat veient que participa, està atent i entén més bé les coses que altres companys que no pateixen cap necessitat/trastorn.
Quan estic amb ell el que aprofitem és a treballar la comprensió lectora i li vaig peparant material adequat per ell. Una de les característiques dels nens amb Asperger, i ho he pogut comprovar que a en Carlos també li passa, és que no saben diferenciar gaire bé les emocions o les regles del joc, per això intento treballar la part de la comprensió i les emocions a través de jocs i activitats orals i escrites; altres com plorar fàcilment, cridar sense motiu, no relacionar-se amb els companys, no voler anar al cole, aprendre a llegir molt ràpid...no serien trets característics d’ell.Per tant entenc que al no donar-se tot un seguit de “símptomes” i sent encara petit per això no se li ha fet un PI
Hem de tenir en compte que ni la seva capacitat intel•lectual ni les seves habilitats i coneixements impliquen la comprensió d'aspectes senzills i quotidians, ni de frases que continguin paraules ambigües que el duran a una interpretació errònia del sentit global de l'explicació. Però també és aconsellable reservar un petit espai de temps per a assegurar-se que ha comprès les instruccions o les tasques de la classe que li han estat encomanades.
Quan a un nen petit amb S.A se l’explica un conte o veu una pel•lícula i a continuació pretenem que ell refereixi el que ha entès, ens podem dur la sorpresa que repeteixi literalment tot el que ha escoltat però no sigui capaç d'explicar el mateix contingut amb altres paraules. Davant això hem de fer preguntes curtes, fàcils i concretes i rebutjar respostes literals. Hem d'ajudar-lo a descobrir els aspectes nuclears de la situació, inclosos sentiments i emocions, per a diferenciar-los dels secundaris. És molt important, aconseguir que doni sentit a la globalitat de la història no detenint-se exclusivament en els detalls no rellevants.
Per últim avui m’agradaria compartir amb vosaltres un escrit que he trobat molt interessant mentre em vaig documentant i estudiant aquest tema; i així poder entendre millor què significa aquest Síndrome:
Hola! M'agradaria explicar-te com sóc:
Quan estic content em poso nerviós: salto, crido.
Tinc problemes al jugar amb altres nens, perquè no entenc les regles dels jocs i vull guanyar sempre.
Prefereixo jugar sol.
Em costa sortir de casa.
Quan vull quelcom, ho vull immediatament.
Ploro fàcilment.
Em manca empatia. No m’agrada el contacte social.
Puc fer comentaris ofensius sense adonar-me’n.
Tinc dificultats per entendre les intencions dels altres.
No sé com actuar davant una situació. De vegades la meva conducta no és l’adequadai puc semblar mal educat.
No sé interpretar intuïtivament els sentiments dels altres.
Em costa mirar als ulls quan parlo.
Em crec tot el que em diuen encara que sigui impossible.
Parlo en un to alt i peculiar.
Parlo de forma pedant. Invento paraules o expressions.
Parlo molt però no m’interessa el que em diuen els altres.
No entenc les conversesllargues i quan estic confós canvio de tema.
A l’hora de posar-me la roba em faig un “embolic”, em poso el jersei al revés, no troboel camal del pantaló ...
Ei, però tinc molta memòria: recordo dates i fets que ningú recorda.
M’agrada la rutina: no tolero els canvis imprevistos, tinc rituals que he de fer passi el que passi.
Sóc molt original enfocant un problema o donant-li una solució.
Tinc un sentit de l’humor molt peculiar.
Sempre estic fascinat per algun tema. La major part del temps penso, escric i parlo d’allò que m’agrada. No me n’adono de que puc fer-me pesat;
i m’enfado quan elsaltres no em volen escoltar.
AL COLE:
No m’agrada gaire anar al col•legi.
Els meus companys es riuen de mi i no em volen al seus equips, perquè corro malament, no sé agafar la pilota i no entenc els jocs.
No entenc el que em pregunta el mestre i tardo a contestar; sempre em castiguen, em renyen i jo no sé perquè.
M’agraden les assignatures lògiques com les mates o les ciències,
i vaig aprendre a llegir molt ràpid.
SAPS QUÈ EM PREOCUPA?
La por i l’angoixa que sento quan :
Sento sorolls com el de les motos o les broques.
Algunes carícies, portar algunes peces de roba.
La visió d’alguns objectes, que son normals per a tothom.
Els llocs amb molt soroll i amb molta gent.
ARA QUE JA SAPS COM SOC, M’AGRADARIA SER EL TEU AMIC I QUE,
EN LLOC DE PENSAR QUE SOC MAL EDUCAT I RIURE’T DE MI,
M’AJUDESSIS A SER COM TU.

TGD i Asperger

Part de la meva tasca és la d’ajudar al Carlos que pateix un TGD amb Asperger.
El trastorn generalitzat del desenvolupament o TGD (en anglès Pervasive Developmental Disorder o PDD) es divideix en cinc categories:
1. Síndrome autista (autisme de Kanner)
2. Síndrome de Rett
3. Trastorn desintegratiu de la infància
4. Síndrome d'Asperger
5. Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat
El TGD es defineix com un "grup de trastorns caracteritzats per alteracions qualitatives de les interaccions socials recíproques i modalitats de comunicació, així com per un repertori d'interessos i d'activitats restringit, estereotipat i repetitiu. Aquestes anomalies qualitatives constitueixen una característica pervasiva del funcionament del subjecte, en totes les situacions".
Els trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD) tenen en comú una associació de símptomes coneguda amb el nom de "tríada de Wing", del nom de la investigadora anglesa que va provar mitjançant un estudi clínic i estadístic que aquesta associació de tres categories de símptomes apareixia més sovint de la simple casualitat perquè es tractava, en efecte, d'una síndrome (conjunt de símptomes que actuen en conjunt). Són:
1. trastorns de la comunicació verbal i no verbal
2. trastorns de les relacions socials
3. centres d'interès restringits i/o conductes repetitives
La severitat dels símptomes varia d'una persona a una altra (d'aquí la subdivisió actual en 5 categories). És variable en el transcurs de la vida, amb una relativa tendència espontània a la millora fins i tot en absència d'una responsabilitat educativa específica.
La síndrome o trastorn d'Asperger s'encuadra dintre dels trastorns generalitzats del desenvolupament
Per poder entendre-ho, diriem que les persones neurotípicas o no-Asperger (sanes) posseeixen un sofisticat sentit de reconeixement dels estats emocionals aliens (empatia). La majoria de les persones són capaces d'associar informació sobre els estats cognitius i emocionals d'altres persones basant-se en pistes atorgades per l'entorn i el llenguatge corporal de l'altra persona. Les persones amb Síndrome d'Asperger (SA) no posseeixen aquesta habilitat, no són empàtiques; es pot dir que tenen una espècie de" ceguesa emocional". Per a les persones més severament afectades pot resultar impossible fins i tot reconèixer el significat d'un somriure o, en el pitjor dels casos, simplement no veure en qualsevol altre gest facial, corporal o qualsevol altre matís de comunicació indirecta. De la mateixa manera, el control voluntari de la mímica facial pot estar compromès. Per exemple, és freqüent que els somriures "voluntaris" en les fotografies familiars siguin una col•lecció de ganyotes sense gràcia. Pel contrari, els somriures espontanis solen ser normals. Les persones amb SA en general són incapaces de "llegir entre línies", és a dir, se'ls escapen les implicacions ocultes en el que una persona diu de forma directa i verbal.

Escolaritat compartida (uec)

No havia sentit parlar gaire de l’escolaritat compartida fins fa poc temps. Al centre on treballo hi ha el cas de dos alumnes però no són alumnes que conegui i ara a l’escola on faig les pràctiques n’hi ha dos també. Són nens més grans, de l’E.S.O., però n’hem estat parlant l’Anna i jo i ho he trobat molt interessant. Els pares escullen l’escola que volen i l’E.A.P. fa la sol•licitud. Normalment, aquest centre treballen amb l’Escola d’educació especial Fàsia. El disseny del pla de treball el realitzen ambdós centres i s’assembla molt a un P.I. (petita història de l’alumne, ajudes que rep dins i externes, horaris, matèries...) i les coordinacions solen ser trimestrals. L’expedient de l’alumne el té el centre on més dies hi va el nen i les notes les posen també els mestres del centre on hi està més dies i es diu que “té l’escolaritat”
Aquesta atenció educativa de l’alumnat en les unitats d’escolarització compartida té un caràcter excepcional i es produeix només quan el centre ha exhaurit totes les possibilitats d’adaptació i d’atenció personalitzada, d’acord amb els recursos humans i materials disponibles.
Aquests alumnes presenten necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar i que, a més d’un retard en els aprenentatges, han de presentar de manera reiterada i contínua alguna de les característiques següents:
• Desajustos conductuals greus que es manifestin en situacions d’agressivitat o violència que posin en perill la convivència del centre.
• Absentisme injustificat, rebuig escolar, existència de conductes predelictives greument perjudicials, contraris a les normes de convivència del centre...

Fundació El Niu

La Fundació El Niu és una escola d’educació especial que ajuda, a través de l’EAP, als centres concertats on hi ha casos d’alumnes molt greus amb problemes de lectoescriptura sobretot. Treballen partint del mètode global a l’analític i ho fan adaptant el material necessari.
Concretament amb el Carlos vénen d’aquesta fundació els dilluns i els dimecres d’11:30 a 12:30. Amb ell l’han ajudat molt, ja que fa uns mesos no sabia llegir, però amb aquest mètode sí que ha après (de manera força mecànica) molt bé, la part de la comprensió li costa més i quan jo estic dins l’aula amb ell l’ajudo sobretot amb aquest aspecte. He vist els resultats i són molt satisfactoris.

Aquest any però, ja no li correspondrien aquestes sessions de suport degut a les retallades però sí que vénen per atendre a un nen de cinquè i s’ha acordat amb el centre que seguirien atenent també en Carlos aquest curs.

Detecció. PI...??

Quan a l’Anna, la psicopedagoga, li arriben els diferents casos a tractar, aquests li poden arribar de dues maneres. Li poden arribar a través dels mestres (normalment del tutor) i a través dels pares. La detecció que rep de part dels mestres en fa una valoració, i una part d’aquesta és igual per tothom (observació a l’aula, la relació amb els altres al pati...) i l’altra part, segons el que els mestres hàgin detectat i la psicopedagoga hagi observat, els hi passa les proves estandaritzades (WISC-IV, TALEC...). Amb el resultat: “diagnòstic específic de dificultat” es parla amb els pares i la direcció del centre; i després la tutora i la psicopedagoga redacten un informe amb les mesures necessàries (PI, adaptacions d’aula...)

L’altra via, a través dels pares, l’Anna m’explicava que demanen reunir-se amb ella sobretot per solucionar aspectes conductuals que els pares detecten a casa i que els supera. Em comentava un seguit de frases amb les que coincideixen la majoria dels pares i que a mi, i segurament a molts, també em són molts familiars en el meu dia a dia com a tutora:
- “es que mi hijo no quiere estudiar y solo quiere ver la tele”
- “ya no puedo más con este niño, no sé qué hacer”...
Quan l’Anna i jo parlavem d’això, coincidiem totes dues en que en aquests casos en que hi ha un problema de comportament hi ha d’haver una conseqüència immediata... però no val el típic: “pues si no haces los deberes el sábado no irás al parque” o “si no estudias, los reyes no te van a traer la bicicleta que pides”...
En aquest cas en què són els pares que demanen una visita directament a la psicopedagoga, ella dóna unes pautes als pares i fa un petit informe als mestres del nen o nena on s’acorden unes mesures a tenir en compte.

Departament d'atenció a la diversitat.

L’Escola compte amb un departament d’atenció a la diversitat (he pogut assistir a una reunió i veure com funciona); la meva tutora de pràctiques, la psicopedagoga del centre, és la Cap d’aquest departament i s’encarrega de la part més psicopedagògica. També el formen junt amb ella i de manera voluntària les dues tutores de primer i una de les tutores de segon, precisament la mestra amb la que estic a l’aula fent la intervenció. Aquestes tres tutores actuen com a mestres d’educació especial fent reforços a alumnes de primària tot i que no totes tenen l’especialitat

Al principi de curs van fer una reunió per fer un llistat d’aquells alumnes que presenten alguna necessitat/dificultat i que necessiten com he dit algun tipus de reforç. Al cicle inicial es treu al grup de nens fora de l’aula i en una altra aula, d’educació especial, treballen el raonament i la lectoescriptura de manera unificada i a partir de tercer aquests reforços són més puntuals i sobretot es centren amb nens que ja tenen un diagnòstic i el treball es fa, si es pot, de manera individual.

Normalment es reuneixen una vegada al mes però com m’han explicat a principi de curs, sobretot al setembre, les reunions van ser més freqüents.

El primer claustre

La setmana passada vaig poder assistir a un claustre (el meu primer contacte amb tots els docents), i la meva tutora de pràctiques, la psicopedagoga, i la tutora del nen el qual faig la intervenció, que és una part de la meva tasca allà, em van presentar a tots els mestres i membres de l’equip directiu i van explicar a grans trets que feia jo allà...

Jo també vaig intervenir per presentar-me jo mateixa i especificar una mica més quins eren els meus objectius, quant temps estaria allà.... ells, com és normal no em van fer gaires preguntes en aquell moment, a més l’ordre del dia era força apretat i més a l’inici de curs, però vaig notar en general molt bona predisposició i simpatia cap a mi i també que entre ells hi ha molt bon rollo a l’hora de compartir coses i de treballar.

Els vaig avançar que agraïa la rebuda i sobretot l’ajuda que em puguessin facilitar i vaig deixar ben clar que si preguntava no ho feia per xafarderia sinò per documentar-me per poder fer una bona feina. Dic això perquè ja he vist que segons amb qui parlo haig de vigilar què i com pregunto les coses perquè sembla que molestis, menys mal que amb qui treballo més estretament estic molt a gust...

Les primeres setmanes

Aquests primers dies m’han servit per familiaritzar-me amb el centre i les rutines del dia a dia, tant de treball dels mestres amb qui estic més en contacte degut a la tasca que realitzo allà com amb el Carlos, el nen de segon el qual faig un treball directe dins l’aula, d’observació, ajuda i suport; com indirecte amb la tutora i la psicopedagoga, de modificació/actualització del PI, recerca de noves estratègies metodològiques que l’ajudin amb els aprenentatges i disseny d’activitats i/o materials per afavorir també aquests aprenentatges.

A grans trets, l’Escola Mare de Déu del Roser de Barcelona, és un centre concertat de dues línies, des de P3 fins al Batxillerat que participa en diferents projectes com el de reutilització de llibres a Primària, el conte viatger de 3r a 6è de primària, etc. També fan diverses sortides al voltant del barri, de mig dia o d’un dia sencer d’acord amb la programació de les matèries de cada curs i també cap a l’abril o maig fan colònies. Amb els pares també fan reunions i xerrades pedagògiques al propi centre i també de tant en tant alguns dissabtes fan “el dia familiar” on s’organitzen tallers pels nens i un esmorzar per tots: alumnes, pares i mestres.

CONCLUSIONS

He realitzat les pràctiques al llarg de tres mesos, concretament els dilluns de 9 a 11h, els dimarts de 16 a 17h i els dijous de 15 a 17h, realitzant el total de 75 hores presencials que es demanen. La meva tutora ha estat la directora del centre, amb la qual he col•laborat amb els alumnes amb qui estava les sessions dels dijous, és la mestra de reforç de medi de l’alumnat nouvingut del cicle superior; així com amb la mestra d’educació especial, amb la qual estava els dilluns al matí amb alumnes del cicle mitjà.

Els dos eixos principals del meu treball han estat:

L’assessorament i facilitar recursos a les mestres, i la intervenció directa en aquest tema amb els alumnes del grup de reforç del cicle superior.
L’observació i avaluació psicopedagògica de dos alumnes un amb problemes d’aprenentatge i logopèdia, i l’altre amb l’enfermetat d’Epidermolisis bullosa. A l’aula també hi havia una nena amb nee.

També al llarg dels tres mesos:

He participat en les reunions (que he pogut) on es parlava d’aquests alumnes, ja fossin amb la tutora, mestra d’educació especial, mestra de reforç, EAP, assistenta social...com amb les famílies, la qual cosa m’ha permès conèixer la seva gestió i funcionament, i la col•laboració dels seus professionals, amb la resta de professors.

Valoració del procés
El resultat de les pràctiques ha estat molt satisfactori, ja que m’ha permès endinsar-me en el caràcter preventiu i optimitzador de l’assessorament psicopedagògic des d’una perspectiva constructivista-col•laborativa. Aquest enfocament m’ha generat moltes satisfaccions, perquè m’ha ajudat a desenvolupar al llarg d’aquests mesos una posició professional des de l’ètica i compromís, al servei de la institució i de les persones que la formen. “Actuar en l’atenció a la diversitat” com va dir Javier Onrubia en una xerrada a la UOC fa uns mesos, és justament l’objectiu de les meves pràctiques.
També han existit unes dificultats generals i unes específiques, del dia a dia, que en diversos moments m’han fet dubtar de la meva vàlua com a professional. En concret:

- Les dificultats generals han estat:

• Delimitar el meu rol, per una manca de pràctica en l’assessorament psicopedagògic , en concret d’estratègies per aconseguir la col•laboració del professorat. És normal perquè d’alguna manera ells ja tenen la seva “dinàmica de fer” i que algú “de fora” i vagi d’experta, que no és així, però ho sembla, no els agrada en general.
En l’avaluació psicopedagògica també vaig tenir la mateixa sensació i resposta. A partir d’aquí no vaig gosar a traspassar els límits de col•laboració amb els mestres que normalment té el psicopedagog.
• Dificultat en reunir-me tant com necessitava per pautar bé el seguiment, les activitats, objectius, intervencions...

- Aspectes a destacar:

• Un aspecte molt positiu que he observat al centre és la seva valoració i implicació de cara a l’atenció a la diversitat. Es defineixen com una escola inclusiva, 100% integradora i acollidora on tots els alumnes han d’aconseguir uns objectius comuns generals però sobretot els seus personals tenint en compte cada alumne individualment. Per això fan tants agrupaments diferents per atendre tot tipus de diversitat (alumnat nouvingut, d’educació especial, reforços...)

Valoració final entorn als meus objectius establerts
Les intervencions a les aules per observar i ajudar als alumnes en el procés d’aprenentatge (a assolir estratègies i per tant motivació) ha estat prou exitosa perquè ha permès la triangulació alumne-contingut-jo amb el resultat d’un bon rendiment acadèmic de l’alumnat, i per tant d’una presa de consciència per part de la mestra i jo (és clar) d’elements psicoeducatius necessaris en els processos d’EA. La col•laboració en l’aprenentatge cooperatiu també s’ha mogut en aquests paràmetres, definint així un nou tipus de col•laboració, el de dos mestres dins l’aula. En aquest nou context, ha calgut generar les condicions necessàries per treballar eficaçment: un equilibri de poders i confiança, i una corresponsabilitat. Malgrat això, quan he aplicat l’aprenentatge cooperatiu a les sessions, s’ha treballat molt millor. La cooperació no és fàcil, i això és un repte per a mi com a psicopedagoga, ja que és un dels pilars del perfil educacional constructiu.

He pogut observar la relació entre resultats acadèmics i factors motivacionals individuals i contextuals, com són les expectatives de l’alumne i de les mestres, l’atribució de sentit i significat a l’aprenentatge, l’ensenyament-aprenentatge adaptatiu i estratègic. L’experiència amb els nens ha estat molt valuosa per poder copsar aquests aspectes, i poder valorar-los. Malgrat tot, em sento una mica decebuda per no haver pogut fer una bona devolució i presa de desicions dels diferents casos que he anat explicant de forma conjunta i pausada entre les mestres, tutores, EAP, logopeda, assistenta i jo, per manca, sobretot de temps. Són limitacions de les pràctiques i també de l’estructura.

Però això no vol dir que no hagi après, al contrari, especialment a desenvolupar les qualitats apropiades al perfil constructivista: col•laboració, oferir ajuts en tots els sentits, empatia, tolerància, i això és amb el que me quedo, que al cap i a la fi és per tot això que estava allà.

Bones iniciatives

La psicopedagoga que ve al centre ens va facilitar informació d’un espai de suport i d’assessorament per a nens i nenes nouvinguts, i que faciliten una inclusió més ràpida i saludable. És el centre d’Assistència Psicològica de Sants on hi col•laboren altres entitats també i que s’hi pot anar amb la família per treballar aquells aspectes que poden resultar més difícils com:

• L’adaptació als canvis i a l’escola
• L’elaboració del dol migratori
• La gestió de les emocions
• La presa de desicions
• Combatre el fracàs escolar
• Fer front a les dificultats
• Les relacions interpersonals
• L’autonomia i l’autoestima

A les entrevistes que es feien amb alumnat nouvingut i que pensaven que els hi podia interessar se’ls hi ha explicat als pares i tenim constància de que alguns ho han agraït i hi ha assistit.

Reunió amb la Comissió d'atenció a la diversitat

Vaig estar present a la reunió de la Comissió d’atenció a la diversitat. En aquesta Comissió hi estan inscrites la directora, la Cap d’estudis, la mestra d’educació especial, una de les mestres d’acollida i dos tutors de infantil i primària .
Durant aquesta reunió es va parlar sobretot dels plans individualitzats. I la cap d’estudis va presentar a la resta el que, conjuntament amb mi, vam realitzar. La sensació que vaig tenir és que hi havia força desconeixement d’aquest nou document, encara pensen amb els ACI, i que havia d’elaborar l’escola, i això provocà un neguit força evident sobretot a les mestres d’educació especial i d’acollida.

Degut a la importància del tema per a tot el professorat ( ja que aquest document implica a tutors, especialistes i no només a la mestra d’educació especial i les d’acollida) es va creure convenient convocar a tots els mestres del claustre i fer una explicació general. Es va decidir que les mestres d’educació especial, les de l’aula d’acollida, i la de reforç amb el vist i plau de la cap d’estudis elaborarien els documents. Les mestres responsables de fer els documents, però, no ho veien gaire clar doncs pels seus comentaris, creien que aquesta feina li pertocava a la psicopedagoga . Vaig consultar les instruccions d’inici de curs :“El pla individualitzat l’elabora l’equip de mestres o de professorat i els altres professionals que participen en l’atenció educativa de l’alumne/a coordinats pel tutor/a. Es demana la participació de l’equip d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP), sempre que es consideri necessari, o d'altres professionals dels serveis educatius que tinguin relació amb l’alumne/a. Si el centre ho considera convenient, també poden formar part de l’equip que elabora el pla individualitzat professionals d’altres àmbits, com el social o de la salut.” i vaig poder corroborar que les mestres estaven equivocades i que potser ens trobàvem en un cas d’hiperresponsabilització en vers a la psicopedagoga. Per això és tan important la comunicació ja que potser s’ha creat un ambient una mica tens perquè no s’ha parlat o aclarit què és el que toca fer a cadascú.

El fet és que trobo que dins l’equip de mestres hi ha un bon ambient de treball però la relació amb la psicopedagoga pot ser no és tan bona com hauria de ser. El que demanen és més ajuda per part seva perquè, per manca de temps i recursos es troben que acaben fent tot el PI entre els tutors i la mestre d’EE i les d’acollida.