martes, 13 de diciembre de 2011

Les últimes sessions

Deu ser una sensació però em sembla que aquest pràcticum encara se m’ha passat més ràpid que el primer i que em falten moltes hores per seguir treballant i fent feina. Vaja, que m’he quedat curta...però si em paro a pensar crec que pel poc temps que tenim de pràcticum he fet força tasca. I no m’agradaria deixar el blog sense comentar a grans trets que és el que tinc previst fer en les últimes sessions, aquest final de setmana i la que vé, ja que el divendres és l’últim dia per publicar entrades.

He acabat d’enllestir el nou model de Pla Individualitzat i la graella per avaluar les competències bàsiques està quasi enllestida. Presentaré ambdues tasques la setmana que vé davant del Claustre i aprofitaré per despedir-me, agraïr el suport i l’ajuda que m’han ofert i com no, desitjar molt Bon Nadal i Bones Festes a tots i totes. Amb el Carlos segueixo fent sessions dins l'aula, de suport d’aquelles assignatures que segons l’horari li toquen i sobretot també sessions fora l’aula ordinària per treballar aquells aspectes que necessita una intervenció més individual tenint el compte el seu trastorn (treball de rutines; hàbits; i sobretot exercicis senzills per treballar la comprensió oral, no escolta gaire, li costa fer cas i tenir paciència, però no és agressiu; i les emocions en general).

M’ha dit l’Anna que la setmana que vé podré assistir a una reunió que té ella amb la Fundació ONCE per parlar de dos nens d’Infantil amb problemes visuals. Es concretarà quin tipus de casos són en particular i que s’ha de treballar, els suports que necessiten, el tipus de material que se’ls pot proporcionar, etc.

M’agradaria comentar també que no he pogut estar present quan l’Anna passava proves a aquells alumnes que se’ls havia realitzat una demanda i que de cara al tornar de vacances m’avisarà perquè el dia que tingui pensat passar-ne alguna hi pugui anar. Li he agraït molt ja que hem parlat molt de proves tant amb ella, com al llarg dels estudis de psicopedagogia, però no sabia físicament com eren (ara sí), ni com es passaven...el que m’ha sorprès és els diners que costen algunes d’elles, com per exemple el material del test WISC-IV. Entre 400 i 600 euros...No m’estranya que el cuidi tant i el tingui tant ben guardat!!

viernes, 9 de diciembre de 2011

Anàlisi DAFO

Presentació de la intervenció

La intervenció psicopedagògica que estic realitzant és a un centre concertat del barri de l’eixample esquerre de Barcelona. Em centro en el tractament de les Necessitats Educatives Específiques en l’etapa d’Educació Primària. Concretament faig el seguiment específic d’un nen de segon curs que té diagnosticat un TGD (Trastorn Generalitzat del Desenvolupament) amb Asperger. També he estat modificant i actualitzant el model de Pla Individualitzat i he realitzat una graella per poder avaluar les Competències Bàsiques (en aquest cas, el document serveix per tot l’alumnat de primària). A banda, he estat ajudant a la psicopedagoga i a les corresponents tutores a començar el redactat d’un PI i a modificar-ne un parell més.
El que intento fer en totes i cada una de les sessions és partir de l’observació i l’anàlisi de la realitat escolar. D’aquesta manera puc reflexionar sobre les estratègies necessàries per a poder oferir assessorament tant al professorat del centre com al propi alumnat i a les seves famílies. En aquest sentit, vull destacar la constant coordinació que realitzo amb la meva tutora que és precisament la psicopedagoga del centre, la tutora d’en Carlos, el nen el qual faig la intervenció directament, així com amb les famílies d’aquest i les dels quals m’he involucrat en la realització i/o modificació dels PI i amb els serveis externs del sector, sempre que ha estat possible, per tal de poder, avaluar i fer el seguiment dels alumnes concrets.
Un dels objectius principals i realitstes que em plantejo assolir és justament el d’adquirir les habilitats i actituds pròpies del psicopedagog/a en la seva tasca diària dins de l’àmbit escolar. Assessorar des d’una doble vessant: equips docents i famílies.

Matriu DAFO sobre la implantació del pla de treball:

Debilitats
- Manca de disponibilitat horària per poder assistir a totes les reunions i entrevistes realitzades (amb famílies, amb la Direcció del centre, amb alguns serveis externs, etc.)
- Recursos humans insuficients per atendre la diversitat i les NEE, (falten vetlladores per atendre correctament a tot l’alumnat).
- Arribada de professorat interí i substitut a qui se li fa difícil fer el seguiment dels casos en un període de temps tan breu.
- Dificultat d’atendre l’alumnat objecte d’intervenció dins de l’aula ordinària.
- Poques ocasions per intercanviar informació amb les mestres tutores.
- Flexibilitat horària limitada donat que es prioritzen les reunions de cicle i claustre en hores d’exclusiva i falten hores per reunir-se amb la psicopedagoga.
- Força mobilitat d’alumnat (augmenta cada curs) i moltes adopcions de nens estrangers (parla no romànica).
- Necessitat de mediadors i/o traductors per a comunicar-se amb les famílies.
- Desconeixement de les funcions de la psicopedagoga per part d’alguns membres del professorat.
Fortaleses
- Equip directiu i psicopedagoga amb experiència i anys de treball en el centre.
- Proposta metodològica ben definida en el Pla de Treball.
- Bona temporització de les fases a desenvolupar i de cada una de les sessions de treball.
- Gran ventall d’oportunitats per a aplicar coneixements psicopedagògics.
- Elevada implicació de la tutora (psicopedagoga del centre) en la planificació i seguiment de les pràctiques.
- Bona acollida per part de la direcció i dels professionals que hi intervenen (psicopedagoga, mestres i professors).
- Coordinació regular i adequada amb la meva tutora, i la resta de tutores que estaven implicades amb major o menor grau amb les meves pràctiques.
- Predisposició per compartir informacions i documents tant amb la psicopedagoga com amb les mestres tutores del centre.
- Intercanvi d’experiències i opinions amb les mestres tutores de l’alumnat objecte de la intervenció.
- Facilitat d’accés a la documentació específica (dictàmens, proves diagnòstiques, informes, etc.).
- Ús regular de materials psicopedagògics (tests psicològics, fitxes de treball, jocs...).
- Llibertat d’actuació i adequació a les necessitats reals.

Amenaces
- Ocupació de les vacants generades durant el curs per part de més alumnat estranger nouvingut amb dificultats d’aprenentatge.
- Manca de disposició per part d’algunes famílies a acceptar els suggeriments i les orientacions psicopedagògiques facilitades.
- Poca formació del professorat respecte al tractament de trastorns i retards.
- Sol•licitud d’ajuda a serveis externs per part de les famílies però en alguns casos poca constància en l’aplicació dels recursos oferts.
- Poca motivació i esperances per part d’alguns mestres/professors pel que fa a les ajudes externes.
- Manca de temps i recursos per poder atendre ràpidament totes les demandes.
Oportunitats
- Coneixement de la línia d’atenció a l’alumnat NEE en un centre amb realitat educativa ben diferent a la del meu centre de treball (tot i trobar-se en una zona bastant propera).

- Col•laboració amb l’escola d’Educació Especial del districte per tal de fer propostes d’escolarització el més adequades possible.
- Establiment de contacte amb els instituts adscrits per fer un bon acompanyament de l’alumnat que marxa a 6è de primària.
- Aconseguir certa estabilitat dels membres dels Serveis Educatius del Districte amb els quals es treballa (personal del CRP, CSMIJ, LICs, etc.) i d’altres Serveis Externs (Fundacions privades que col•laboren amb el centre).
- Aplicació dels supòsits teòrics del projecte en un context real d’intervenció.
- Participació en els processos de planificació de propostes de treball dins i fora l’aula i de realització i modificació dels Plans Individuals.

Estratègies i indicadors d'èxit

Estratègies ofensives: suposen aprofitar tant les fortaleses (internes) com les oportunitat (externes) per aconseguir el nostre objectiu:

- Potenciar les relacions amb altres institucions educatives del barri a través de l’organització d’activitats de manera conjunta.
- Elaborar les pautes d’actuació a seguir per a la derivació d’alumnes a serveis externs en funció de les seves necessitats.
- Donar a conèixer al claustre el protocol de les noves propostes de treball, d’escolarització, de Plans Individuals que es realitzen adreçades a l’alumnat amb NEE.
- Fixar un calendari de treball per oferir assessorament als mestres en relació als diferents tipus de trastorns i retards presents en el centre.

Estratègies defensives: utilitzen les fortaleses del centre per minimitzar o contrarestar les amenaces (externes):

- Proporcionar una bona acollida al professorat nouvingut i fer-li un bon traspàs de la informació i documentació dels alumnes amb NEE.
- Fer un treball de conscienciació amb les famílies per tal d’aconseguir que la derivació als serveis externs sigui molt més efectiva i acceptin de bon grat els consells.
- Dotar de materials nous i actuals l’aula d’acollida i la d’educació especial per tal d’atendre adequadament l’alumnat procedent de països estrangers.
- Mantenir una estreta coordinació amb la psicopedagoga per tal d’anar prenent més consciència de les seves funcions i competències.
- Aconseguir implicar totalment el claustre de mestres perquè adoptin una metodologia de treball més constructiva i col•laborativa.

Estratègies de reorientació: pretenen superar les debilitats (internes) aprofitant les oportunitats que ofereix l'entorn:

- Demostrar a l’Administració la necessitat de més recursos humans per atendre les necessitats específiques dels alumnes més petits del centre.
- Promoure l’organització de sessions de treball de la llengua catalana amb les famílies a partir de l’ajut de l’assessor LIC i de voluntaris lingüístics.
- Aconseguir certa flexibilitat pel que fa a la línia metodològica d’atenció a l’alumnat NEE per tal de poder atendre’l dins de l’aula ordinària.
- Generar els espais de temps necessaris per a l’intercanvi d’informació entre mestres tutores.

Estratègies de supervivència: davant les debilitats (internes) i amenaces (externes) a les quals s'enfronta el centre, és necessari optar per un canvi per superar ambdues situacions:

- Formar i orientar el professorat en relació als temes d’atenció a la diversitat, alumnat NEE i adaptacions curriculars.
- Mantenir entrevistes periòdiques amb les famílies per informar-los de l’evolució personal dels seus fills i fer-los “cooterapeutes”.
- Facilitar la presència de la psicopedagoga a les reunions de cicle per tal de poder fer un tipus de treball més concret de retorn dels aspectes destacats de l’alumnat objecte d’intervenció.
- Garantir la continuïtat de la intervenció psicopedagògica malgrat el trasllat de lloc de treball d’alguns membres de la plantilla de l’escola.


CONCLUSIONS

He realitzat les pràctiques al llarg de tres mesos, concretament els dilluns de 15 a 17h, els dimarts de 16 a 17h i els dijous de 9 a 11h, realitzant el total de 75 hores presencials que es demanen. La meva tutora ha estat la psicopedagoga del centre, amb la qual he col•laborat amb la realització de la graella de les competències bàsiques i del model del nou PI, a més de realitzar-ne de nous i revisant-ne d’antics... així com petites intervencions dins i fora de l’aula amb un alumne de segon que té un TGD amb Asperger.
Tot i ser el segon Pràcticum, les diferències són enormes: només per nombrant-ne algunes diré que no he estat gens nerviosa, i això sempre és positiu, he pogut estar amb una psicopedagoga ja que en el meu primer no va poder ser, he vist també la manera que tenen de treballar tant diferent els psicopedagogs als centres públics i als concertats. Haig de dir que aquest semestre ha estat molt complert i estimulant per a mi, per diversos motius. Pel fet de ser el segon any, ja havia après determinades coses, que he pogut posar en pràctica aquest any des del començament, però moltes altres de noves he après també.
Però sens dubte, la millor experiència ha estat actuar com una psicopedagoga, tant amb els alumnes (en el meu cas, amb el Carlos), com amb la pròpia psicopedagoga i tot el claustre, orientant-los i per facilitar una mica més la seva tasca a través de la modificació i creació de diferents documents. Només amb l’experiència s’aprenen coses que les teories no poden ensenyar.
El més difícil que he hagut de dur a terme durant durant el període de pràctiques, ha estat el haver de mostrar-me ferma i segura, però sense excedir-me, davant alguns mestres del centre que eren poc recíprocs envers les millores que proposava. En aquest sentit, he après també a tractar als adults coneixent-los a cada un d’ells i així saber com tractar-los en cada moment.
En resum, ha estat una experiència molt formativa i satisfactòria, no només a nivell professional, sinó també a nivell humà, doncs també les interaccions amb els altres ens fan aprendre moltes coses noves cada dia.

Valoració crítica

Tot i la gran quantitat de coneixements relacionats amb l’exercici de la professió, que una estudiant de psicopedagogia pot aprendre durant la realització dels pràcticums, tampoc m’agradaria deixar d’aportar el meu punt de vista respecte d’algunes observacions molt particulars que he anat constatant al llarg d’aquest període, i que encara que sóc plenament conscient de la seva dificultat alhora de posar-hi remei, crec que és important tenir present la poca disponibilitat d’espai temps existent per a fer una veritable intervenció psicopedagògica de sessions setmanals i mensuals en un determinat període de temps, tant en nens com en adults, degut a l’enorme demanda existent dels serveis psicopedagògics.
Al igual que en l’anterior pràcticum, segueixo creient que l’actual sistema educatiu no és capaç de cobrir la demanda existent d’alumnes amb necessitats educatives especials, per la qual cosa, i des d’un punt de vista dels alumnes, seria important replantejar-se la possibilitat d’incloure més professionals a tots els centres educatius sigui quina sigui la seva titularitat i realitat.
I per acabar vull fer una petita reflexió pels futurs estudiants de psicopedagogia, que hauran de fer els seus pràcticums en l’àrea educativa, així com als tutors i consultors que els acompanyaran en aquest recorregut tant transcendental per a les seves futures aspiracions professionals: lluitem, lluitem tots junts per un pràcticum educatiu que no converteixi als estudiants de psicopedagogia en pidolaires de les pràctiques i els col•loquin en el sotsobre inquiet que els dugui a un pelegrinatge absurd per diversos centres públics o concertats, a la recerca d’algun alumne al que puguin simplement observar.

sábado, 3 de diciembre de 2011

Test del psicopedagog

Llegint, buscant i documentant-me ja per preparar l’imminent debat que d’aquí uns dies farem, he trobat un document molt interessant sobre unes Jornades de Foment de la Investigació promulgudes per la Universitat Jaume I, on el tema central precisament era debatre i analitzar el perfil professional del psicopedagog/a.
L’he estat llegint per sobre i he trobat un test senzill que es pot realitzar ràpidament on es demana la teva opinió que més s’ajustaria al treball del psicopedagog/a. No hi ha una resposta correcta i una d’incorrecte o pots estar d’acord en més d’una resposta... simplement és per curiositat, reflexionar, posar-te a la pell i veure què és el que faries i què creu cadascú. Si més no és entretingut. Us animo a fer-lo!!

1.- Quina és la funció prioritària d’un psicopedagog?
Prevenir, investigar, formar
Diagnosticar, avaluar, detectar
Assessorar, col•laborar, dinamitzar
2.- Un mestre té una aula amb un 60% de xiquets immigrants i et demana ajuda per atendre eixa diversitat, què li aconsellaries?
Li aconsellaria que intente que els grups culturals minoritaris s’adapten a la nostra cultura.
Li aconsellaria que done veu a les altres cultures, però prioritzant la nostra.
Li aconsellaria que reconega el valor de totes les cultures, donant oportunitat de participar a totes.
3.- Quina d’aquestes afirmacions penses que hem de perseguir?
Reconèixer el valor de la diversitat cultural.
Absorció de les diferents cultures en una societat més homogènia.
Crear una cultura comú amb aportacions de tots els grups ètnics.
4.- Amb qui prefereixes col•laborar per a aconseguir informació del xiquet/a?
Amb tots els docents que tenen contacte directe amb el xiquet/a.
Amb altres professionals (logopeda, SPEs, pediatra...).
Amb els tutors.
5.- Et demanen assessorament sobre què fer amb un xiquet/a de 5é Primària nouvingut d’origen romanès. Quina d’aquestes tres afirmacions seria la teua prioritat d’actuació?
Aprenentatge de la llengua a l’aula de compensatòria per a què s’incorpore el
més ràpid possible al a. ritme ordinari del grup classe.
Que puga participar, ajudat d’un company traductor, en algunes activitats del grup classe.
Fer els primers dies d’estada, amb ajuda d’un company traductor, activitats de
benvinguda (amb aportacions també seues), prioritzant la inclusió socialització d’aquest alumne.
6.- Quina és la font d’informació més important per a fer l’avaluació?
La que procedeix d’altres professionals.
La que procedeix de l’anàlisi dels resultats del programa.
La que procedeix dels resultats de l’entrevista.
7.- El centre on estàs treballant vol realitzar la Setmana de Participació, i et demanen assessorament. Com l’enfocaries?
Tradicions típiques de Castelló per tal que els foranis ho puguen conèixer (Magdalena, romeria, llegenda i mitologia...).
Fer una setmana de les cultures, on tots els països que tenim a l’escola es puguen veure representats, ajudats pels pares/mares.
Fer una setmana de participació per a totes les comunitats que tenim a l’escola, amb associacions externes que ens ajuden (gitanos→Associació Gitana;immigrants→Associacions, ONG’s; síndrome Down→Associació Síndrome Down), participant tots els membres de la Comunitat Educativa en aquest projecte com (participació activa).
8.- Uns pares/mares et demanen ajuda per a resoldre una qüestió: no saben on matricular el seu xiquet/a amb retard mental moderat. Quina opció aconsellaries:
Centre específic.
Aula enclau (d’Educació Especial) dins d’ un centre ordinari.
Centre ordinari.
9.- En quina d’aquestes afirmacions estàs més d’acord?
La institució escolar no pot solucionar els problemes socials dels seus alumnes
Als alumnes amb nivell socioeconòmic baix s’ha d’adaptar el currículum segons les circumstàncies
L’escola ha d’afavorir el canvi social
10.- Per a què diagnostiques prioritàriament?
Per a obtindre informació personal d’un subjecte.
Normalment no diagnostique.
Per a obtindre informació per a l’elaboració d’un programa.
11.- Quina seria la teva resposta a la diversitat?
Integrar a l’alumne diferent al grup dominant tot acceptant les seves peculiaritats.
Propiciar interaccions enriquidores entre tots els alumnes
No existeix tal diversitat.
12.- Què és més efectiu per a planificar una intervenció?
Obtindre informació d’una entrevista.
Utilitzar la informació prèvia per a desenvolupar un programa.
Obtindre informació d’altres professionals
13.- Quina seria la ubicació més adequada per als xiquets/s que arriben per primera vegada al centre.
Aula d’acollida.
Aula PASE centrada en l’aprenentatge de la llengua d’acollida.
Aula ordinària.
14.- La teua pràctica educativa, va adreçada principalment a....
Xiquets amb n.e.e.
Tots els xiquets.
Alumnat nouvingut.
15.- Amb quins d’aquests agents et sols coordinar més?
Amb els diferents professionals de l’ajuda (logopeda, PT, Pediatra...).
Amb els pares, el xiquet/a o tutor.
Amb tota la comunitat educativa.
16.- Els programes d’intervenció del meu centre sobre atenció a la diversitat s’adrecen, prioritàriament a:
Millorar les relacions entre els alumnes de l’aula.
Adaptar-se al model dominant dels alumnes de l’aula.
Integrar els grups minoritaris al grup dominant.
17.- Treballes en un centre ordinari de Castelló, on hi ha un 35% de xiquets nouvinguts. Quina seria la teua línea d’actuació?
Iniciar el programa d’intervenció a nivell de centre “Apropem l’escola al barri”.
Assessorar als tutors per a millorar el procés d’ensenyament- aprenentatge.
Intervindre especialment en els xicotets grups on es detecten problemes.
18.- A l’hora d’intervindre en una aula amb alumnes immigrants procedents de diverses cultures, què suposa per a tu, aquesta diversitat?
Una realitat rica i dinàmica que reconeix positivament el valor democràtic de la diversitat cultural i el mestissatge i enriquiment cultural.
Una amenaça per mantenir la cultura dominant del nostre país.
Un manteniment de la coexistència i equilibri entre les cultures minoritàries, eradicant els estereotips i actituds racistes i oferint el millor de la cultura dominant i la igualtat dels drets per a tots.
19.- En la resolució de conflictes, la millor intervenció seria:
Sessions individuals i/o en xicotet grup per a resoldre problemes específics.
Activitats en gran grup per resoldre problemes generals.
Mediació entre iguals per resoldre dificultats.
20.- En general, es donen més situacions violentes en una aula diversa culturalment?
Sí. La presència d’alumnes d’altres països és una font de conflictes.
No, perquè les relacions interculturals suposen una font d’enriquiment.
No, sempre que s’adapten a les normes socials.
21.- En la teua tasca diària, realitzes una contínua investigació que repercuteix en la teua pròpia acció?
No, la nostra tasca abraça aspectes més importants.
Si, però amb la col•laboració d’altres especialistes.
Si, implicant a tota la comunitat educativa.
22.- Els documents normatius del teu centre (P.E.C., P.C.C...) responen a la diversitat de tots els alumnes?
Poden adaptar-se per a la gran majoria.
Només són adaptables per als que “van bé”.
Poden adaptar-se per a tots, incloent els alumnes amb necessitats més
específiques.
23.- La diversitat afavoreix la innovació educativa?
Sí, l’afavoreix.
No la afavoreix, sinó que la dificulta.
L’afavoreix, sempre que es prioritze el model dominant.
24.- Consideres que una de les tasques del psicopedagog és formar ...
Al xiquet/a i a la família
Al xiquet/a i als companys especialistes.
A la comunitat educativa.
25.- Quina proposta trobes més adient per a un xiquet immigrant de 15 anys amb mancança d’interès i motivació que ha vingut nou a un institut?
Activitats grupals relacionades amb el coneixement del seu país.
Activitats fora de l’aula, per motivar-lo.
Activitats grupals relacionades amb la nostra cultura per conèixer-la millor.
26.- Assenyala la resposta més adient....
Els centres específics d’Educació Especial són els espais més adequats per a certs xiquets/es.
Hem d’anar més enllà i propiciar l’escolarització en aules d’educació especial en els centres ordinaris
La millor resposta són les aules ordinàries amb els suports necessaris, encara que el grau de deficiència siga molt alt.