domingo, 29 de mayo de 2011

CONCLUSIONS

He realitzat les pràctiques al llarg de tres mesos, concretament els dilluns de 9 a 11h, els dimarts de 16 a 17h i els dijous de 15 a 17h, realitzant el total de 75 hores presencials que es demanen. La meva tutora ha estat la directora del centre, amb la qual he col•laborat amb els alumnes amb qui estava les sessions dels dijous, és la mestra de reforç de medi de l’alumnat nouvingut del cicle superior; així com amb la mestra d’educació especial, amb la qual estava els dilluns al matí amb alumnes del cicle mitjà.

Els dos eixos principals del meu treball han estat:

L’assessorament i facilitar recursos a les mestres, i la intervenció directa en aquest tema amb els alumnes del grup de reforç del cicle superior.
L’observació i avaluació psicopedagògica de dos alumnes un amb problemes d’aprenentatge i logopèdia, i l’altre amb l’enfermetat d’Epidermolisis bullosa. A l’aula també hi havia una nena amb nee.

També al llarg dels tres mesos:

He participat en les reunions (que he pogut) on es parlava d’aquests alumnes, ja fossin amb la tutora, mestra d’educació especial, mestra de reforç, EAP, assistenta social...com amb les famílies, la qual cosa m’ha permès conèixer la seva gestió i funcionament, i la col•laboració dels seus professionals, amb la resta de professors.


Valoració del procés

El resultat de les pràctiques ha estat molt satisfactori, ja que m’ha permès endinsar-me en el caràcter preventiu i optimitzador de l’assessorament psicopedagògic des d’una perspectiva constructivista-col•laborativa. Aquest enfocament m’ha generat moltes satisfaccions, perquè m’ha ajudat a desenvolupar al llarg d’aquests mesos una posició professional des de l’ètica i compromís, al servei de la institució i de les persones que la formen. “Actuar en l’atenció a la diversitat” com va dir Javier Onrubia en una xerrada a la UOC fa uns mesos, és justament l’objectiu de les meves pràctiques.
També han existit unes dificultats generals i unes específiques, del dia a dia, que en diversos moments m’han fet dubtar de la meva vàlua com a professional. En concret:


- Les dificultats generals han estat:

• Delimitar el meu rol, per una manca de pràctica en l’assessorament psicopedagògic , en concret d’estratègies per aconseguir la col•laboració del professorat. És normal perquè d’alguna manera ells ja tenen la seva “dinàmica de fer” i que algú “de fora” i vagi d’experta, que no és així, però ho sembla, no els agrada en general.
En l’avaluació psicopedagògica també vaig tenir la mateixa sensació i resposta. A partir d’aquí no vaig gosar a traspassar els límits de col•laboració amb els mestres que normalment té el psicopedagog.
• Dificultat en reunir-me tant com necessitava per pautar bé el seguiment, les activitats, objectius, intervencions...

- Aspectes a destacar:

• Un aspecte molt positiu que he observat al centre és la seva valoració i implicació de cara a l’atenció a la diversitat. Es defineixen com una escola inclusiva, 100% integradora i acollidora on tots els alumnes han d’aconseguir uns objectius comuns generals però sobretot els seus personals tenint en compte cada alumne individualment. Per això fan tants agrupaments diferents per atendre tot tipus de diversitat (alumnat nouvingut, d’educació especial, reforços...)

Valoració final entorn als meus objectius establerts
Les intervencions a les aules per observar i ajudar als alumnes en el procés d’aprenentatge (a assolir estratègies i per tant motivació) ha estat prou exitosa perquè ha permès la triangulació alumne-contingut-jo amb el resultat d’un bon rendiment acadèmic de l’alumnat, i per tant d’una presa de consciència per part de la mestra i jo (és clar) d’elements psicoeducatius necessaris en els processos d’EA. La col•laboració en l’aprenentatge cooperatiu també s’ha mogut en aquests paràmetres, definint així un nou tipus de col•laboració, el de dos mestres dins l’aula. En aquest nou context, ha calgut generar les condicions necessàries per treballar eficaçment: un equilibri de poders i confiança, i una corresponsabilitat. Malgrat això, quan he aplicat l’aprenentatge cooperatiu a les sessions, s’ha treballat molt millor. La cooperació no és fàcil, i això és un repte per a mi com a psicopedagoga, ja que és un dels pilars del perfil educacional constructiu.

He pogut observar la relació entre resultats acadèmics i factors motivacionals individuals i contextuals, com són les expectatives de l’alumne i de les mestres, l’atribució de sentit i significat a l’aprenentatge, l’ensenyament-aprenentatge adaptatiu i estratègic. L’experiència amb els nens ha estat molt valuosa per poder copsar aquests aspectes, i poder valorar-los. Malgrat tot, em sento una mica decebuda per no haver pogut fer una bona devolució i presa de desicions dels diferents casos que he anat explicant de forma conjunta i pausada entre les mestres, tutores, EAP, logopeda, assistenta i jo, per manca, sobretot de temps. Són limitacions de les pràctiques i també de l’estructura.

Però això no vol dir que no hagi après, al contrari, especialment a desenvolupar les qualitats apropiades al perfil constructivista: col•laboració, oferir ajuts en tots els sentits, empatia, tolerància, i això és amb el que me quedo, que al cap i a la fi és per tot això que estava allà.


viernes, 27 de mayo de 2011

Bones iniciatives

La psicopedagoga que ve al centre ens va facilitar informació d’un espai de suport i d’assessorament per a nens i nenes nouvinguts, i que faciliten una inclusió més ràpida i saludable. És el centre d’Assistència Psicològica de Sants on hi col•laboren altres entitats també i que s’hi pot anar amb la família per treballar aquells aspectes que poden resultar més difícils com:

• L’adaptació als canvis i a l’escola
• L’elaboració del dol migratori
• La gestió de les emocions
• La presa de desicions
• Combatre el fracàs escolar
• Fer front a les dificultats
• Les relacions interpersonals
• L’autonomia i l’autoestima

A les entrevistes que es feien amb alumnat nouvingut i que pensaven que els hi podia interessar se’ls hi ha explicat als pares i tenim constància de que alguns ho han agraït i hi ha assistit.

lunes, 23 de mayo de 2011

Reunió amb la Comissió d'atenció a la diversitat

Vaig estar present a la reunió de la Comissió d’atenció a la diversitat. En aquesta Comissió hi estan inscrites la directora, la Cap d’estudis, la mestra d’educació especial, una de les mestres d’acollida i dos tutors de infantil i primària .
Durant aquesta reunió es va parlar sobretot dels plans individualitzats. I la cap d’estudis va presentar a la resta el que, conjuntament amb mi, vam realitzar. La sensació que vaig tenir és que hi havia força desconeixement d’aquest nou document, encara pensen amb els ACI, i que havia d’elaborar l’escola, i això provocà un neguit força evident sobretot a les mestres d’educació especial i d’acollida.

Degut a la importància del tema per a tot el professorat ( ja que aquest document implica a tutors, especialistes i no només a la mestra d’educació especial i les d’acollida) es va creure convenient convocar a tots els mestres del claustre i fer una explicació general. Es va decidir que les mestres d’educació especial, les de l’aula d’acollida, i la de reforç amb el vist i plau de la cap d’estudis elaborarien els documents. Les mestres responsables de fer els documents, però, no ho veien gaire clar doncs pels seus comentaris, creien que aquesta feina li pertocava a la psicopedagoga . Vaig consultar les instruccions d’inici de curs :“El pla individualitzat l’elabora l’equip de mestres o de professorat i els altres professionals que participen en l’atenció educativa de l’alumne/a coordinats pel tutor/a. Es demana la participació de l’equip d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP), sempre que es consideri necessari, o d'altres professionals dels serveis educatius que tinguin relació amb l’alumne/a. Si el centre ho considera convenient, també poden formar part de l’equip que elabora el pla individualitzat professionals d’altres àmbits, com el social o de la salut.” i vaig poder corroborar que les mestres estaven equivocades i que potser ens trobàvem en un cas d’hiperresponsabilització en vers a la psicopedagoga. Per això és tan important la comunicació ja que potser s’ha creat un ambient una mica tens perquè no s’ha parlat o aclarit què és el que toca fer a cadascú.

El fet és que trobo que dins l’equip de mestres hi ha un bon ambient de treball però la relació amb la psicopedagoga pot ser no és tan bona com hauria de ser. El que demanen és més ajuda per part seva perquè, per manca de temps i recursos es troben que acaben fent tot el PI entre els tutors i la mestre d’EE i les d’acollida.

jueves, 19 de mayo de 2011

Plantón

Un dels alumnes de l’Aula d’Acollida és també d’Educació Especial. És un nen que està repetint 6è (però que té 14 anys). Va venir a l’escola en fa dos del Pakistan. L’any passat se li va realitzar un Pla Individualitzat de les àrees de català i matemàtiques, que per cert el va realitzar la mestra-tutora sense ajuda de ningú. A més té molts problemes de conducta i de relació amb els companys. Preguntant i mirant l’expedient del nen, m’assabento que la tutora de l’any passat després d’anar darrera la família tot el curs, va aconseguir reunir-se amb el pare per parlar sobre el nen en general i del PI en particular perquè el signès.
En aquella reunió hi va assistir el pare, el mediador, el psicopedagog, l’assistenta social, la mee i la tutora. Es veu que la tutora no hi pintava res, el psicopedagog, l’assistenta i la mee quasi no van parlar, només parlaven el pare amb el mediador, i la tutora dubta de si el que ella anava explicant se li transmetia correctament al pare i ho entenia...


Us explico això perquè en el cas de l’any passat no va funcionar gaire l’ajuda de la mestra d’educació especial i molt menys la del psicopedagog que hi havia.
També perquè em poso (a l’altra banda) a la pell d’aquesta mestra, i com a mestra de primària que sóc també, a vegades fan el que “poden” amb l’alumnat que presenta necessitats educatives especials i d’aquí la gran importància d’estar envoltats d’uns bons professionals que recolzin i assessorin als mestres per ajudar a la vegada als alumnes amb nee.
Aquest any la psicopedagoga és una bona professional i la mestra d’educació especial també, però sentint-ho molt en aquest cas era igual....es va tornar a citar a la família perquè es volia parlar de l’actualització del PI i de la possibilitat, l’any vinent, de dur el nen a una escola d’educació especial a jornada completa.

Tenia l’oportunitat d’estar present en una entrevista d’un cas “complicat” i, hi erem la tutora, mee, la psicopedagoga, l’assistenta social, el mediador cultural i jo...el pare no es va presentar i la tutora després de tres dies encara no ha pogut contactar amb la família...


domingo, 15 de mayo de 2011

Epidermolisis bullosa

M’agradaria compartir amb vosaltres l’experiència d’estar al costat d’un nen que pateix una malaltia que afecta un nen de cada milió. Es tracta de l’enfermetat del “nen papallona”, Epidermolisis bullosa, la qual he esmentat un parell de vegades. És un dels alumnes d’educació especial amb els qui estic. Ve del Pakistan i fa tercer. És el primer any que ve a l’escola, per tant com us podeu imaginar estem amb preescriptura i els nombres fins el 20... Durant el primer trimestre assistia només unes hores al dia i van haver de començar pel més bàsic com ensenyar-li a agafar els llapis per escriure, pintar ja que no pot estar moltes hores assegut a la cadira (amb coixins). Mica en mica va aprenent coses, ràpidament per cert, ja sap llegir, de manera mecànica però és un gran avenç i ja ve més hores a l’escola tot i que hi ha dies que està molt cansat i l’han de venir a buscar. Té una vetlladora que l’ajuda, sobretot amb el tema sanitari (canviar-li les gases, ajudar-lo a caminar...).
Crec que no és pertinent que us mostri l’alumne però us poso l’enllaç de dos vídeos on expliquen una mica en què consisteix aquesta enfermetat i haig de dir que la nena i els dos germans que hi surten no tenen res en comparació amb el nen del centre on estic. Com diu la seva tutora: “és pura llaga”.


http://www.youtube.com/watch?v=N4SmbOaAnmo&NR=1&feature=fvwp

http://www.youtube.com/watch?v=zod3BeqodXs

Ajudes



Veient el resultat de les classes a l’aula d’acollida i com, després de treballar diverses sessions el tema dels animals, hi havia un parell de nens que seguien tenint moltes dificultats respecte els conceptes bàsics. Així com la resta han assolit els objectius i continguts que es demanaven i han treballat correctament el quadernet, aquests dos alumnes que us comento necessitaven un altre tipus de presentació dels continguts i de les tasques a realitzar, molt més pautada, senzilla i sobretot molt, molt més visual, ja que quasi no s’expressen (haig de dir que un d’ells tampoc hi posa interés) i també perquè falten sovint. Per això vaig realitzar un altre “miniquadernet” més adient per a ells, però que, i li va semblar bé a la mestra, volia que la resta també el fes com a repàs i resum, perquè principalment fossin els alumnes que en sabien més els qui ajudéssin (dinàmica de grups: treball cooperatiu) als seus companys que tenen més dificultats.


La mestra em va dir que era arriscat però li vaig dir que ho provessim, que amb el nombre de nens que hi havia i havent treballat ja el tema i les ganes que tenen d’aprendre i de parlar, l’experiència de treballar en grups heterogenis, que uns s’ajuden als altres, en una aula d’acollida també s’havia de poder fer.
























miércoles, 11 de mayo de 2011

Entrevista pares

He estat present a l’entrevista de l’alumne d’educació Especial de quart.
Per part de la família ha vingut la mare i de l’escola, erem presents la MEE, la tutora i jo.
- L’alumne ve al centre des de P5.
- Té diagnosticat un retard maduratiu de dos anys i a més té problemes al parlar (“mandíbula tova”) ja que de petit al seu país va estar els tres primers anys sense parlar, vivia amb l’àvia sol, i a banda de les classes d’educació especial de català i mates assisteix una hora setmanal a classes de logopèdia al mateix centre. Cada dos mesos va a una psicòloga que li fa preguntes i un escànner cerebral. El coneixement del medi, el castellà i l’anglès està dins l’aula ordinària però amb els exercicis i les proves adaptades. La resta de matèries les fa igual que la resta del grup.
- Entén el català i el castellà (llengua materna) però els barreja parlant i escrivint i he vist que als exàmens també. És un nen que no es concentra gens i es cansa de seguida.
- A la mare se li va comentar que se li realitzaria un pla individualitzat de les assignatures: català, mates, castellà, medi anglès i en una propera reunió se li faria signar.
- Pel que observo és un nen que a casa té un bon seguiment de la mare sobretot, fa dos anys els pares vivien separats peró han tornat.
- Té un germà un any més petit amb el qual manté una bona relació i estan moltes hores amb la tieta materna que parla català correctament i l’ajuda amb l’anglès.

Al comentar-li a la mare les mestres que el seu rendiment havia baixat, ja que a principi de curs feia unes tasques on demostrava haver adquirit els conceptes que se li presentaven, i ara semblava que ho hagués oblidat...es va “autoinculpar” perquè deia que últimament no havia estat tant per ell (seguiment deures, horaris...) ja que tenia més feina però que li està molt a sobre i a vegades fins i tot són les dotze de la nit i encara estan treballant.
Al final de l’entrevista es va posar a plorar perquè diu que el seu fill és així per culpa seva i que és el seu fracàs com a mare i que si ha de repetir curs el treuria de l’escola i se l’emportaria a l’Equador amb l’àvia que es veu que el nen diu que vol marxar i que allà no hauria d’estudiar tantes llengües i seria una avantatge i té dubtes de si allà no estaria millor que aquí...

Les mestres, sobretot la tutora li van comentar que el tema de la repetició si volia el tractarien en una altre reunió ja que abans ho havien de parlar elles dues (MEE i tutora) i també amb els mestres que li donen classe a aquest alumne.

Arrel del baix rendiment i de la preocupació de la mare d’aquest cas n’anirem parlant per intentar buscar una solució i comentaran el cas a la psicopedagoga que assisteix al centre un dia a la setmana.

Però els hi vaig dir que el nen el que necessitaria (el que jo veia), així a grans trets és:
- Primer saber exactament en quin procés del llenguatge està exactament, ja que em sorprèn que portant tants anys al centre no se li hagi fet cap prova d’aquest tipus i en el seu expedient no consten ni tampoc els resultats de les proves que li fa la psicòloga de fora ni el logopeda... i haurien d’haver parlar abans amb la psicopedagoga del centre d’aquest alumne.
- Segon, després d’observant-lo a l’aula, en petit grup, ja que en el grup-aula és molt díficil, necessitaria una altra dinàmica a l’hora de treballar: més manipulatiu (li encanten els jocs, les imatges, l’ordinador) o verbal amb una o dues ordres i que fóssin el més concretes possibles, ja que és normal que es cansi o no es concentri si sempre ha d’escriure i no sap construir frases simples sense ajuda.
- I per últim haurien de parlar amb la mare i procurar ajudar-la a ella també perquè està molt angoixada i potser a la psicòloga externa que porta el seu fill a ella també l’ajudaria molt.

domingo, 8 de mayo de 2011

Pla Individualitzat

He pogut recollir força informació referent al centre i a la manera de treballar. Em crida l’atenció que l’organització dels horaris i agrupaments estigui confeccionat al voltant del tractament a la diversitat. Es defineixen principalment com una Escola 100% Acollidora. Tenen en compte la diversitat respectant els trets identificatius de les diferents cultures, prestant una atenció especial en la coeducació per tal que nens i nenes tinguin igual tracte i atenció. (Agrupaments d’atenció a la diversitat) Cada alumne té el seu ritme d’aprenentatge i nivells de coneixements previs diferents. Es respecten els ritmes personals i potenciem les possibilitats individuals del procés de maduració personal.
Els objectius que es pretenen amb l’organització de l’escola en agrupaments d’atenció a la diversitat són:
• Donar resposta a la diversitat de necessitats educatives del nostre alumnat.
• Atendre de forma més individualitzada els alumnes treballant en grups reduïts.
• Adaptar l’ensenyament als diferents ritmes d’aprenentatge.
• Aconseguir el màxim progrés possible dels alumnes d’acord amb les seves capacitats.
• Estimular la participació, l’interès i l’esforç mitjançant continguts adaptats a les seves possibilitats.
• Evitar conflictes de disciplina provocats pel desinterès davant de continguts llunyans del seu nivell de formació.
• Estimular l’autoestima mitjançant la constatació del seu avenç formatiu.
• Fer-los prendre consciència que l’esforç és el motor de l’aprenentatge.
• Facilitar als alumnes nouvinguts l’adaptació a l’escola i a la nova realitat cultural.
• Aconseguir, sempre que sigui possible, la integració de l’alumne en el nivell educatiu que li correspon.

Després de veure els documents i saber que encara no tenen un model de Pla individualitzat, amb la col•laboració de la Cap d’Estudis he elaborat una model de PI que em servirà per realitzar el del nen equatorià del cicle mitjà, és un dels meus objectius, ja que tenia un ACI de fa molt temps i no s’havia actualitzat...i que ben aviat junt amb la mestra d’EE i la tutora començarem a fer de les assignatures i apartats que creiem convenients.



https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B2n9Vx95h2fvMGM4MTFlMGYtNjVhMC00NTY5LTk5NDUtYzI1OWY2NTIxMmY5&hl=en

sábado, 7 de mayo de 2011

Preparem les entrevistes

Tinc l’oportunitat, la setmana que vé, d’assistir a una entrevista amb la mare, la tutora i la mestra d’educació especial, d’un dels alumnes d’educació especial del cicle mitjà. Però abans de poder facilitar un assessorament sobre estratègies d’ensenyament, metodologies, suports, etc. més concretes, haig de parlar amb algun membre de l’equip directiu (directora, que és la meva tutora, o la cap d’estudis) per recollir informació sobre el Context: el centre escolar, i amb la tutora i mestra d’educació especial sobre l’Aula en concret.
Referent al Centre escolar: crec que és important saber els aspectes institucionals de la resposta educativa. És a dir, la concepció de l’atenció a la diversitat, política de distribució d’espais i temps, concepció de la figura de la MEE, formació del professorat...
I els aspectes referits a l’Aula:
- Anàlisi de la pràctica educativa: aspectes metodològics (com es presenten i tracten les tasques que es realitzen) estratègies, ajuts, suports.
- Actuacions actuals que s’estan realitzant amb el nen: si segueix un ACI, suport MEE, atenció logopèdica, agrupaments flexibles, serveis externs...
- Anàlisi de les característiques de l’aula: aspectes físics de l’aula (entorn atractiu, alfabetitzador...)
- Anàlisi de les característiques del grup-classe i les de l’aula d’educació especial: relació nen-mestra, nen-companya/es (concepció de l’error i tractament de la dificultat del llenguatge i el raonament matemàtic en els diferents agrupaments, competitivitat, cooperació...


Arribats a aquest punt de la intervenció he recordat que tinc la mateixa sensació de quan vaig estar fent l’assignatura de Diagnòstic en Educació, però amb una diferència molt gran: ara és real!
M’està anant molt bé per preparar i per poder anar fent el treball d’ajudes tornar a consultar la bibliografia recomanada i la que vam anar recopilant durant tot el treball d’aquesta assignatura amb les companyes. Alguns exemples serien:

-Alonso Tapia, J. ( 2000). Mòdul 1. Avaluació i diagnòstic psicopedagògics: concepte, context i procés. Diagnòstic en Educació. Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona.
-Alonso Tapia, J. ( 2000). Mòdul 2. Avaluació curricular i avaluació psicopedagògica. Diagnòstic en Educació. Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona.
-Monton, M.J- y Redó, M. ( 1997). La evaluación psicopedagógica: fases, procedimientos y utilización. En C. Monereo e I. Solé (Coords), El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructiva. Madrid: Alianza.
-Coll, C. (2001) Constructivismo y educación: la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje. A C. Coll., J. Palacios i A. Marchesi. (Comps.). Desarrollo psicológico y educación. 2. Psicología de la educación escolar (pp. 157-186). Madrid: Alianza.

lunes, 2 de mayo de 2011

Recursos d'aula

A l’aula d’ acollida les últimes setmanes hem treballat els animals tal i com vaig comentar una mica més amunt. Els materials que utilitzen més són els quaderns del “Comencem” del Departament d’Educació. És un material que ofereix un conjunt d’activitats i propostes didàctiques per facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana i alhora adquirir les nocions bàsiques de diferents temes de medi a l’alumnat nouvingut que s’acaba d’incorporar al nostre sistema educatiu. Per acabar el tema i, veient que hi havia molts nens que no sabien com són certs animals (quan vam començar) i molt menys el so que fan vaig buscar per la xarxa una webquest relacionada amb els animals mamífers del zoo on hi havia una activitat que vam fer entre tots a l’ordinador i que es tractava d’escoltar el so de l’animal i escriure’l. Tot i que alguns van necessitar ajuda els hi va fer gràcia i els hi va anar molt bé!

Us poso l’enllaç de la webquest, el del document que vam estar treballant dels animals i un amb les imatges dels temes per si us interessa.


http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tabbed_w3.php?id_actividad=3545&id_pagina=3#INICI

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B2n9Vx95h2fvN2M3ZmQ0NDQtNzRmZS00OGU4LThjODgtN2Q4ZGY5MzMzNzE5&hl=fr

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B2n9Vx95h2fvNGY4YmZkZWYtNDUxMC00YjM0LThhODAtMDVmZDU2Y2FhNTlj&hl=en_GB